Articles

El món segons Pep Montes
He vist el meu pare

He vist el meu pare

El cas és que em trobo be. Tinc energia i el cap em bull de projectes. La idea de pensar en la meva vida professional amb la perspectiva d’encarar a partir d’ara el seu tram final no és que m’incomodi. És que em resulta completament aliena. Puc fer totes les bromes pròpies del pas del temps com aquella que he superat la crisi dels 40 sense separar-me, posar-me samarretes estretes i comprar-me una harley, i aquella altra segons la qual em fan mal parts del cos que ni tan sols sabia que existien amb tota tranquil·litat perquè me’n puc riure al mateix temps que les integro com una realitat assumible.

No parlem de joves, parlem de relleu

No parlem de joves, parlem de relleu

El politòleg David Nàcher Pueyo, beneficiari d’una beca d’estudi per fer-lo, publica al número 25 de la revista Canemàs el treball Relleu generacional en l’associacionisme cultural. Recull i actualitza el coneixement acumulat sobre realitat juvenil i associativa, els posa en relació, s’aproxima a les entitats amb una enquesta i entrevista quinze experts per acabar elaborant una proposta de treball que podran usar aquelles entitats que vulguin, efectivament, abordar un relleu generacional en les seves organitzacions.

Guillotina. Desesperança o empatia

Guillotina. Desesperança o empatia

Guillotina és l’espectacle que resulta de la catorzena edició del projecte Els Malnascuts, un laboratori d’experimentació teatral de la Sala Beckett. Quinze joves s’interroguen sobre el sentit de la vida, la implicació política, el sexe i l’amor, i reclamen empatia als boomers davant de tant de patiment. Es debaten entre la desesperança i la necessitat de trobar camins practicables per als seus desitjos, en mig d’un mon que practica amb ells múltiples formes de violència camuflada.

L’ambient es va escalfant

L’ambient es va escalfant

No m’imagino els nois i noies maltractats per la guàrdia urbana votant. Es poden sentir defensats per alguna de les forces polítiques que avui es juguen futur i quartos a les meses electorals? Amb quina confiança poden votar a algú que no s’ha pronunciat sobre la qüestió?

No ve d’una parada

No ve d’una parada

No sé si la Mireia desitjava distreure’m, però a fe que ho ha aconseguit. M’he passat de parada de metro. Havia de baixar, com cada matí, a Marina, però quan he aixecat la vista del llibre ja corria per les finestres del vagó l’Arc de Triomf. No estava previst, això. Sense referències prèvies, he obert el llibre també sense expectatives. I no han sigut necessàries més de quatre parades per atrapar-me. Senzill, directe, suggerent i una mica sinuós.

Flexibles, transparents i permeables: les entitats que tenen futur

Flexibles, transparents i permeables: les entitats que tenen futur

Res no és etern ni seria bo que ho fos. És per això que les associacions culturals s’han d’interrogar sobre les seves finalitats, sobre l’adaptació de la seva agenda als temps que corren i sobre la seva capacitat d’incorporar nous actius, noves persones, nous arguments. Són flexibles, les entitats? Són transparents? Són permeables? Ens fa por escoltar la resposta?

La Nau de Vilafranca emprèn el vol

La Nau de Vilafranca emprèn el vol

La Nau de Vilafranca del Penedès és ja un equipament de referència per a les polítiques de joventut d’arreu del país. Després d’un llarg procés de gestió, va entrar en servei el 2019, amb una estructura física que prima l’obertura i relació interna dels seus espais i amb una funcionalitat pràctica ben estudiada i ben resolta.

Un nou pla per a Reus

Un nou pla per a Reus

Reus ha consolidat una manera pròpia de desenvolupar la seva política local de joventut i es planteja fer una nova passa endavant amb el nou pla, confirmant les seves estratègies i obrint nous camins de treball per fer un salt qualitatiu.

Les polítiques de joventut davant del mirall

Les polítiques de joventut davant del mirall

Si estem d’acord que la crisi ha accentuat i multiplicat les dificultats que ja afrontàvem abans del seu esclat, i si acceptem que mai no hem arribat a disposar dels recursos i instruments idonis per afrontar-les ni tan sols en situació de normalitat, no ens podem enganyar pensant que ens en sortirem fent el mateix de sempre. I ara, què? La resposta al títol de la 38ena jornada de polítiques locals de joventut de l’Oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona.

Cultura és més

Cultura és més

Vull creure que després de la COVID-19 no retornarem a la normalitat i que, per fi, ens adonarem que la millor defensa és la proximitat, que no hi hauria d’haver límits per a la simple voluntat d’expressió ciutadana. Voldria pensar que ara, per fi, descobrirem que la cultura és més, molt més, que el que sempre hem dit que era la cultura. Text publicat el 27/05/2020 al web del CoNCA.

Lleure, educació i cultura: rendibilitat social i econòmica

Lleure, educació i cultura: rendibilitat social i econòmica

No hauria de ser necessari ensorrar-nos en una terrible pandèmia per adonar-nos del tresor que suposen per a la nostra societat aquesta llarga, llarguíssima llista de servidors públics que treballen des de micro, petites i mitjanes empreses en cultura de proximitat, en lleure educatiu, en colònies, o en activitats extraescolars. Article publicat al digital Via Empresa el 09/06/2020.

Polítiques de joventut a Canarias

Polítiques de joventut a Canarias

Vaig fer la ponència marc del Encuentro Regional de Juventud de Canarias 2019, amb l’encàrrec de proposar criteris i linies prioritàries per a una políltica de joventut d’àmbit autonòmic en l’actual context social i econòmic,

Curs online sobre polítiques de Joventut

Curs online sobre polítiques de Joventut

Les claus de les polítiques de joventut és un curs online impartit des de la plataforma e-learning de l’Escola EFA, i jo en sóc el tutor i formador. Ja anem per la sisena edició, amb més de 80 alumnes en total.

L’associacionisme: una força desaprofitada?

L’associacionisme: una força desaprofitada?

No és possible oferir una visió completa de la cultura si no aprofundim en el coneixement del món associatiu, però les organitacions de la societat civil s’han de treure la son de les orelles per ser més influents i elaborar propostes ambicioses per al conjunt del país. Publicat en dos articles el 20 i el 22 de novembre de 2019 a Pensem, de la Fundació Congrés de Cultura Catalana.

Xerrem?

És fàcil que tinguem en comú alguna de les coses que explico en tots aquests textos.
Ens ho expliquem?

Fer xarxa és compartir.

8 + 13 =

Pin It on Pinterest