Cultura

Educant i creant, amb la gent

Estem tips d’intents poc afortunats de definir la cultura. No volem definir-la; volem viure en ella i aprendre a treballar-hi. A fer-la nostra i a donar-nos a la cultura. I després d’una pila d’anys de projectes i provatures sabem una bona llista de coses que hem fet malament i que no hem de tornar a fer.

Per això no volem parlar de cultura sense parlar d’educació. Per això no entenem un projecte cultural si no dedica part del seu esforç al treball en proximitat, al costat de la gent, per la gent, amb la gent. Per això ens agrada que la parella de ball de l’excel·lència sigui l’experimentació. O la vivència. I és per tot plegat que ens veiem amb cor de trobar un creador en cada persona.

Cinema d’autor: passin i vegin

La plataforma CinEd, nascuda d’un programa de cooperació europea, arriba a Catalunya gràcies a A Bao A Qu, que s’encarrega de promoure-la i impulsar-la a l’Estat espanyol. El projecte permet accedir de forma gratuïta a una col·lecció de grans pel·lícules europees per projectar-les en sessions educatives i sense finalitat comercial.

Coses que els empresaris de la cultura, l’educació i el lleure volien sentir

No sempre és fàcil parlar del món de l’empresa quan s’aborda des de les polítiques culturals, educatives o socials. És un lloc comú en el tarannà del país castigar la iniciativa particular quan gosa aventurar-se en els sectors que podríem anomenar d’interès col·lectiu o de promoció del be comú. Però en la Nit de l’Empresari de Cecot s’hi van dir coses que els empresaris de la cultura, de l’educació i del lleure volien sentir.

La Verónica Cartonera

La Verónica segueix la filosofia de les editorials Cartoneras sorgides a sudamèrica, que basen la seva activitat en l’edició de publicacions enquadernades en cartró, amb una concepció artesanal de la producció, que converteix cada exemplar en un objecte únic.

Zona de confort

Durant la marató de jornades, taules rodones, congressos, seminaris i trobades de diversa naturalesa que, com cada any, han omplert les nostres agendes professionals durant el darrer trimestre de 2015, he sentit infinitat de vegades algú que em demanava amb insistència que abandonés la meva zona de confort.

CoNCA. Elogi de la complexitat.

Poques paraules s’usen tant per descriure el món cultural com complexitat. En un entorn reconegut de crisi, durant l’acte de presentació de l’informe anual del CoNCA sobre l’estat de la cultura i les arts es va fer un ús persistent d’aquesta paraula per mostrar el camí que cal seguir per superar la crisi.

Laboratori de creació

No és ni freqüent ni fàcil que des d’una àrea de Joventut municipal s’impulsi un projecte de promoció de la creació artística amb tanta determinació com ho fan a Terrassa. BaumannLab es defineix com un laboratori de creació jove, i centra el seu esforç a donar suport a la producció i a la creació artística.

Cultura digital

No cal ser un incondicional de les tecnologies per admetre que el món de la virtualitat ha difuminat fronteres entre sectors artístics i ha allunyat els límits d’allò imaginable. Tant si és per viure-la com si és per combatre-la, tant si és per observar-la amb escepticisme com si és per submergir-vos-hi sense recança, resulta innegable l’interès d’estar al dia d’això que hem batejat com a cultura digital.

XOC de tendències culturals

XOC és una metàfora d’impacte, de contrast d’idees però també és un acrònim dels conceptes Xarxa, Oberta i Comunitat. Una jornada que vol incentivar el debat des de la pluralitat de veus de professionals de la cultura i des de mirades de professionals d’àmbits amb vincles tangencials amb la cultura.

Sector cultural? Encara n’hem d’aprendre

Fa uns dies contestava una piulada de l’amic Carles Spa tot dient-li que era un insensat. No es tractava pas d’un d’aquests intercanvis viscerals d’insults, cada cop més freqüents a twitter, a causa de controvèrsies polítiques. Era més aviat una expressió d’admiració per la seva gosadia.

Cultura: parlem.. i què més?

Ens costaria trobar algun àmbit d’activitat que generi més opinió i debat que el de la cultura. Hi ha ara mateix un cert consens públic en el fet que el món de la cultura viu un moment de crisi, tant si ho entenem des del punt de vista de les dificultats econòmiques com si ens ho plantegem des de l’òptica del canvi de model(s) a què ens veiem abocats per infinitat de condicionants que avui sotgen el sector.

Qué americana tan bonita. Terciopelo negro.

Em perdo entre taules atapeïdes de llibres i prestatgeries amb lloms lluents i comprimits i constato un cop més que el plaer de remenar en una llibreria és només comparable a l’angoixa de no poder-me endur tot el que voldria.

Xerrem?

Els de la cultura parlem, parlem i parlem.

Au va, no et tallaràs ara, oi?

5 + 10 =

Pin It on Pinterest