Cultura i més

Educant i creant, amb la gent
Estem tips d’intents poc afortunats de definir la cultura. No volem definir-la; volem viure en ella i aprendre a treballar-hi. A fer-la nostra i a donar-nos a la cultura. I després d’una pila d’anys de projectes i provatures sabem una bona llista de coses que hem fet malament i que no hem de tornar a fer.

Per això no volem parlar de cultura sense parlar d’educació. Per això no entenem un projecte cultural si no dedica part del seu esforç al treball en proximitat, al costat de la gent, per la gent, amb la gent. Per això ens agrada que la parella de ball de l’excel·lència sigui l’experimentació. O la vivència. I és per tot plegat que ens veiem amb cor de trobar un creador en cada persona.

XOC de tendències culturals

XOC de tendències culturals

XOC és una metàfora d’impacte, de contrast d’idees però també és un acrònim dels conceptes Xarxa, Oberta i Comunitat. Una jornada que vol incentivar el debat des de la pluralitat de veus de professionals de la cultura i des de mirades de professionals d’àmbits amb vincles tangencials amb la cultura.

Sector cultural? Encara n’hem d’aprendre

Sector cultural? Encara n’hem d’aprendre

Fa uns dies contestava una piulada de l’amic Carles Spa tot dient-li que era un insensat. No es tractava pas d’un d’aquests intercanvis viscerals d’insults, cada cop més freqüents a twitter, a causa de controvèrsies polítiques. Era més aviat una expressió d’admiració per la seva gosadia.

Cultura: parlem.. i què més?

Cultura: parlem.. i què més?

Ens costaria trobar algun àmbit d’activitat que generi més opinió i debat que el de la cultura. Hi ha ara mateix un cert consens públic en el fet que el món de la cultura viu un moment de crisi, tant si ho entenem des del punt de vista de les dificultats econòmiques com si ens ho plantegem des de l’òptica del canvi de model(s) a què ens veiem abocats per infinitat de condicionants que avui sotgen el sector.

Qué americana tan bonita. Terciopelo negro.

Qué americana tan bonita. Terciopelo negro.

Em perdo entre taules atapeïdes de llibres i prestatgeries amb lloms lluents i comprimits i constato un cop més que el plaer de remenar en una llibreria és només comparable a l’angoixa de no poder-me endur tot el que voldria.

Xerrem?

Els de la cultura parlem, parlem i parlem.

Au va, no et tallaràs ara, oi?

15 + 15 =

Pin It on Pinterest