Efectivament, la Verónica Cartonera és una editorial. Ja us podeu treure del cap la idea d’editorial que teniu, perquè amb la Verònica us equivocareu. Jo en vaig tenir notícia perquè va editar el llibre d’Anna Subirats i Oriol Barba, Gestió comunitària i transformació social (del qual tinc pendent parlar-ne en aquest web) i em calia llegir-lo perquè en l’edició de 2015 d’Interacció havia de debatre amb ells dos justament sobre els continguts de la seva publicació. I la veritat és que em va costar trobar-lo. Les eines de difusió de l’editorial són aquest bloc i aquesta pàgina de feisbuc, i en cap dels dos mitjans no faciliten gaire la feina de contactar-hi perquè no hi apareixen telèfons ni adreces de correu electrònic. El cas és que jo només volia saber en quines llibreries o altres establiments en podia adquirir un exemplar. A la fi vaig trobar (no em feu dir com, perquè no ho recordo) una adreça email i els vaig escriure per demanar informació. Ni cas.
Va arribar el dia del debat i jo no havia aconseguit la publicació. L’Oriol i l’Anna me’n van regalar un exemplar minuts abans de començar i, lògicament, durant el diàleg (que va ser altament interessant, sobretot per la part que toca a ells dos) no m’hi vaig referir. Un parell de setmanes després vaig rebre contesta, finalment, als meus missatges, i vaig descobrir que la falta d’atenció a les meves peticions era causada per l’absència temporal de l’ànima de l’editorial, que estava de viatge. Això ja explica que l’organització és petita (jo diria que unipersonal) i que el projecte és singular i fora de tota convenció.
La Verónica segueix la filosofia de les editorials Cartoneras sorgides a sudamèrica, que basen la seva activitat en l’edició de publicacions enquadernades en cartró, amb una concepció artesanal de la producció, que converteix cada exemplar en un objecte únic, que hi incorpora un discurs estètic ben particular i que mescla l’expressió artística amb la divulgació dels continguts que s’editen. La Verónica Cartonera deu el seu nom al domicili de l’editorial, a la plaça de la Verònica, al bell mig del barri Gòtic de Barcelona, i s’inspira en les vuitanta (si no m’he descomptat, aquesta és la xifra que vaig poder calcular resseguint la llista que apareix al bloc) editorials Cartoneras d’arreu del món. En el web d’una d’elles, trobat a l’atzar, s’hi explica breument la filosofia i la intenció d’aquest, diguem-ne, moviment editorial. En aquest enllaç ho podeu llegir.
Per tal que ningú més no pateixi les meves dificultats per trobar exemplars de la Verónica Cartonera, i perquè la iniciativa em sembla interessant i digna de promoció, aquí us deixo la referència dels establiments en els quals podeu trobar els llibres únics i irrepetibles d’aquesta singular experiència.
Comentaris recents