Cultura, joventut, comunicació, comunitat… i més.

Cada cop més, el que importa són les mirades complexes sobre cada realitat particular. La cultura no és una etiqueta aïllada del món. No hi ha joventut si no podem explicar com viuen la cultura els joves; la comunicació és inherent a la cultura i hem de saber que comuniquem encara que no vulguem; hem de prendre consciència que la comunitat sempre hi és, i que sense ella la cultura és el no-res embolicat en cel·lofana. Aquí teniu un espai propici per al diàleg, obert a la diversitat, amic dels matisos, amant de la complexitat. Una invitació a compartir, una oferta de complicitat. Treballo cada dia amb tots aquests materials i em sembla que vosaltres també. Posem-nos en contacte. Ens entendrem.

Més sobre mi

Cultura és més

Vull creure que després de la COVID-19 no retornarem a la normalitat i que, per fi, ens adonarem que la millor defensa és la proximitat, que no hi hauria d’haver límits per a la simple voluntat d’expressió ciutadana. Voldria pensar que ara, per fi, descobrirem que la cultura és més, molt més, que el que sempre hem dit que era la cultura. Text publicat el 27/05/2020 al web del CoNCA.

Lleure, educació i cultura: rendibilitat social i econòmica

No hauria de ser necessari ensorrar-nos en una terrible pandèmia per adonar-nos del tresor que suposen per a la nostra societat aquesta llarga, llarguíssima llista de servidors públics que treballen des de micro, petites i mitjanes empreses en cultura de proximitat, en lleure educatiu, en colònies, o en activitats extraescolars. Article publicat al digital Via Empresa el 09/06/2020.

Comunicar fa por

La nostra quotidianitat està permanentment ocupada per missatges que ens arriben d’arreu, que apunten en totes les direccions possibles, que saturen la nostra capacitat de comprensió i que exigeixen resposta immediata. Mai com avui ha circulat tanta informació i mai com avui no s’ha imposat la comunicació com a simple senyal d’existència.

Les polítiques de joventut davant del mirall

Si estem d’acord que la crisi ha accentuat i multiplicat les dificultats que ja afrontàvem abans del seu esclat, i si acceptem que mai no hem arribat a disposar dels recursos i instruments idonis per afrontar-les ni tan sols en situació de normalitat, no ens podem enganyar pensant que ens en sortirem fent el mateix de sempre. I ara, què? La resposta al títol de la 38ena jornada de polítiques locals de joventut de l’Oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona.

Cultura i desigualtat a Barcelona

Les polítiques públiques en l'àmbit de la cultura a Catalunya es troben en un moment ambivalent. D'una banda, persisteixen i en molts casos s'agreugen les condicions materials amb què es desenvolupen i, d'una altra banda, afloren noves perspectives d'anàlisi i...

JOVIScom, recerca en joventut… i més

El Grup de Recerca sobre Joventut, Societat i Comunicació, JOVIS.com té la seu al Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), i aglutina el treball d'investigadors de diverses universitats, majoritàriament catalanes, però també a nivell...

Polièdrica torna, renovada i reforçada

La plataforma d'informació i diàleg sobre el món artístic, cultural, educatiu i comunitari, Polièdrica, torna a activar-se després d'un silenci de tres anys. Es defineix com un node informatiu, de coneixement i debat, i es dediquen a difondre articles d'opinió i...

Governança cultural

La Fundació Josep Irla, think tank d’ERC, ha publicat Governança cultural, identitat i territori. Polítiques culturals a Catalunya: 1980-2016. Es tracta d’un estudi liderat pel sociòleg Joaquim Rius Ulldemolins, del qual són coautors els analistes culturals Santi Martínez Illa i Mariano Martín Zamorano.

Xerrem?

1 + 12 =

Pin It on Pinterest