Vaig elaborar un informe per a l’Institut Valencià de la Joventut (IVAJ) per definir una proposta de barems sobre recursos humans i equipaments de serveis a la joventut mínims en cada territori de la Comunitat Valencina. El document establia ràtios de professionals per a cada municipi o població, en funció de la seva grandària i del seu entorn territorial. Igualment, plantejava quins equipaments són imprescindibles per aplicar una política de joventut amb minimes garanties d’èxit en cada unitat territorial. L’informe es va prendre com a punt de partida per a la mesura de govern que es va anomentar Municipalització de les polítiques de joventut i que, en essència, consistex a establir una partida pressupostària per dotar la totalitat del territori del País Valencià de professionals de joventut, a través de contractes programa signats amb els ajuntaments o les mancomunitats que agrupen els petits municipis. És, probablement, la mesura més ambiciosa que s’ha aplicat mai en aquest sentit, en termes relatius, al conjunt de l’Estat.

El conjunt de recursos humans desplegats pel territori, els equips tècnics del propi i IVAJ, i les iniciatives municipals constitueixen en conjunt la Xarxa Jove, que dona nom al mecanisme ideat per la Generalitat per construir les polítiques de joventut en l’àmbit local. El novembre de 2017 es va aprovar la Llei de Polítiques Integrals de Joventut, i durant 2018 es va desplegar normativament, posant en marxa els mecanismes de participació, de servei, de treball comunitari i de cooperació en xarxa.

El 5 de febrer vam realitzar una trobada de responsables tècnics de joventut d’una vintena de municipis d’arreu de la Comunitat Valenciana per analitzar conjuntament les necessitats dels serveis locals i per explorar les possibilitats de suport que els pot oferir el govern autonòmic. Entre aquesta data i l’estiu de 2018 vaig elaborar l’informe que va culminar després amb la mesura de municipalització.

 

Pin It on Pinterest