Els espais de trobada improbables són aquells en els quals ens relacionem i interactuem amb persones que no formen part dels nostres cercles habituals, que pertanyen a cultures diferents, que tenen origen en territoris llunyans, que mai no arribarem a conèixer si no fem un acte de voluntat per entrar-hi en contacte. Són els paquistanesos que porten la botiga de la cantonada, els xinesos que han comprat el bar de la plaça, els pares magribins dels companys d’escola dels nostres fills, els gitanos de la parada del mercat… Ens creuem cada dia amb ells, hi tenim breus contactes quan els paguem la barra de pa o el cafè, els saludem de lluny a la sortida del cole, però no sabem qui són, què fan, com fan i què senten. És poc probable que arribem a compartir-hi gaires coses si no fem una passa endavant per generar… espais improbables.
Espais de trobada improbables. Aquesta va ser una de les moltes idees que ens van regalar Carlos Giménez i Dolores Juliano en l’acte de presentació del Col·lectiu i+, que va tenir lloc el 14 d’octubre a La Seca, i que es va convertir en una excusa excel·lent per sentir parlar aquests dos personatges, antropòlegs de capçalera per a qualsevol persona interessada en la convivència intercultural, la diversitat com a valor i la perspectiva de gènere. Va estat una hora i mitja de conversa intensíssima, en la qual es van comprimir amb una claredat admirable multitud de conceptes que el comú dels mortals tenim habitualment moltes dificultats, no ja per explicar, sinó per entendre.
Giménez i Juliano van ser padrí i madrina del naixement del Col·lectiu i+, Professionals per la diversitat, un grup d’organitzacions i persones esforçades i reflexivament optimistes, dedicades a trobar i posar en valor tot allò que tenen en comú individus, col·lectius i comunitats que aparentment no s’assemblen en res. Ells són culpables des de fa ja molts anys d’algun dels projectes més interessants desplegats a Catalunya (i una mica més enllà) en el camp de la interculturalitat. Han decidit coordinar els seus esforços per oferir-se conjuntament a entitats i administracions per desenvolupar i acompanyar processos que celebrin la diversitat i que contribueixin a generar comunitats cohesionades, que no vol dir homogènies.
Tots ells es confessen admiradors de Giménez i Juliano, i per això se’ls escolten quan diuen que no hi pot haver relació intercultural si no hi ha igualtat de drets, que la desigualtat social i econòmica és el pitjor dels contextos possibles per la convivència intercultural, que quan es treballa des de l’administració és millor parlar d’interculturalisme perquè cal una actitud ètica i una posició ideològica i que allò comú no ha de ser imposat i sempre ha de sortir de baix, i que….
En fi, jo no en sé prou. Els amics del Col·lectiu i+ us ho explicaran tot amb més gràcia que jo i sempre tindran a mà un argument incontestable, cuinat i servit per gent com Carlos Giménez i Dolores Juliano. Són especialistes a cultivar processos sinuosos i a fer possibles les relacions improbables, que són les més divertides i interessants.
Comentaris recents