A mitjan desembre passat es van presentar a Girona algunes de les dades i resultats del projecte HEBE, una investigació molt ambiciosa sobre l’apoderament juvenil que es va iniciar el 2014 i que ara comença a donar fruits. La recerca la dirigeix Pere Soler, doctor en pedagogia per la Universitat de Girona, i hi participen altres tres universitats catalanes (UAB, UB i UPF), amb finançament del Ministeri d’Economia i Competitivitat.
El projecte planteja, en primer lloc, una conceptualització del que entenem per apoderament juvenil, una expressió que ha fet fortuna els darrers anys i que, en termes generals, fa referència al procés d’adquisició individual d’aptituds, habilitats i coneixements per fer front als reptes i dificultats de la societat actual. Les polítiques de joventut, en pràcticament tots els nivells de l’administració, han fet seu aquest aquest concepte, i és dificil avui trobar programes d’actuació pública en aquest àmbit que no l’usin amb profusió. Malgrat això, fins al moment no se n’ha fet ni una descripció ni una definició precises, de manera que conviuen diverses maneres d’aproximar-s’hi, molts espais de dubte i, fins i tot, contradiccions. El projecte HEBE és probablement el primer intent seriós de conceptualitzar i delimitar l’abast de l’apoderament en relació amb les polítiques de joventut.
En segon terme, la recerca mira d’identificar els espais, els moments i els processos que intervenen en el procés d’apoderament. És per això que proposa indicadors d’apoderament, validats a través de la literatura científica existent i d’experts en el camp de la intervenció social, i els contrasta amb joves a través de quatre processos d’avaluació participativa i de la realització de sis relats de vida. En el marc de la recerca s’ha adreçat també un qüestionari a joves amb la finalitat de determinar quin és el seu nivell d’apoderament, a quines edats es produeix i per validar també la hipòtesi de la recerca sobre els espais i els moments en què es produeix l’apoderament i els processos a través dels quals es culmina.
El projecte incorpora també una metodologia de recerca especialment interessant, coneguda com a webdoc i que consisteix en la realització d’un documental interactiu sobre l’apoderament juvenil. El webdoc HEBE es pot consultar de forma pública i oberta.
De la triangulació dels resultats de les tres metodologies de recerca han de sorgir les conclusions de la investigació, les primeres dades de la qual es van presentar ja en un acte celebrat el 13 de desembre passat, i que podeu veure i reproduir amb detall en aquest enllaç.
Més enllà dels resultats concrets i de les conclusions a què arribi, el projecte HEBE té un interès innegable també perquè introdueix en les polítiques de joventut un mètode de recerca que apropa la investigació científica a la pràctica professional d’una forma clara. Al mateix temps, a més, dona validesa i dota de significació metodologies socioeducatives que, si be són àmpliament reconegudes en la praxi quotidiana, tenen moltes dificultats per ser assumides i defensades en les estructures administratives de les quals depenen els equips professionals, que desenvolupen la seva tasca en condicions precàries i infradotades de recursos.
La simple existència del projecte HEBE ja és una bona notícia. Ara, a més, tenim resultats i s’apunten conclusions. Aprofitem-les.
Comentaris recents