No és pas gaire difícil caure en el cofoisme en lloar l’associacionisme català, i tampoc no estalviem elogis quan afirmem tot sovint que Catalunya és una societat d’acollida. Però més enllà de les afirmacions categòriques basades en generalitats hi ha el coneixement precís de la nostra realitat. A això s’han dedicat els sociòlegs Marta Rovira i Enric Saurí en el remarcable treball de recerca Diversitat i integració en l’associacionisme cultural català, que explora amb encert la capacitat i els mecanismes d’incorporació social que es despleguen a través de la cultura popular i les associacions que hi estan lligades, i les vies diverses d’aproximació a aquest món que usen els nouvinguts.
La cultura popular és una eina essencial de socialització i un mecanisme molt potent d’acollida per a les persones i col·lectius immigrats. Però més enllà de l’afirmació general, resulta molt valuós comptar amb una descripció dels models amb què es produeixen aquests fenòmens. Rovira i Saurí aporten amb la seva recerca molts dels elements que, efectivament, permeten sostenir les virtuts i lloances amb què he començat aquest text, però tampoc no s’estan de destacar les febleses i els riscos que acompanyen el món associatiu en aquest àmbit i adopten, per tant, una visió crítica quan convé.
Aquest treball va guanyar la primera Beca d’Estudis de l’Associacionisme cultural Català 2013, i es va publicar en un número monogràfic de Canemàs, Revista de Pensament Associatiu, a principis de 2015. La beca i la revista són una iniciativa de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català.
Tant per als que es mouen en l’àmbit de l’associacionisme cultural, com per als que treballen en el sector de la gestió cultural, com per als que dediquen els seus esforços, voluntaris o professionals (o tots dos!) a la promoció de la diversitat i la perspectiva intercultural, aquest treball hauria de ser una referència inexcusable.
Comentaris recents