Articles

El món segons Pep Montes
Sector cultural? Encara n’hem d’aprendre

Sector cultural? Encara n’hem d’aprendre

Fa uns dies contestava una piulada de l’amic Carles Spa tot dient-li que era un insensat. No es tractava pas d’un d’aquests intercanvis viscerals d’insults, cada cop més freqüents a twitter, a causa de controvèrsies polítiques. Era més aviat una expressió d’admiració per la seva gosadia.

Cultura: parlem.. i què més?

Cultura: parlem.. i què més?

Ens costaria trobar algun àmbit d’activitat que generi més opinió i debat que el de la cultura. Hi ha ara mateix un cert consens públic en el fet que el món de la cultura viu un moment de crisi, tant si ho entenem des del punt de vista de les dificultats econòmiques com si ens ho plantegem des de l’òptica del canvi de model(s) a què ens veiem abocats per infinitat de condicionants que avui sotgen el sector.

Trobades improbables

Trobades improbables

Els espais de trobada improbables són aquells en els quals ens relacionem i interactuem amb persones que no formen part dels nostres cercles habituals, que pertanyen a cultures diferents, que tenen origen en territoris llunyans, que mai no arribarem a conèixer si no fem un acte de voluntat per entrar-hi en contacte.

Jo emprenc, tu emprens, ell…

Un extracte d’aquest article es va publicar en el número 36 (gener de 2015) de Fòrum, Revista d’Organització i Gestió Educativa. Me’l van encarregar per expressar de forma endreçada i extensa les aportacions que vaig fer sis mesos abans a les XVIII Jornades del Fòrum Europeu d’Administradors de l’Educació de Catalunya, que es van celebrar a la Universitat Autònoma de Barcelona el juny de 2014.

Una cosa, un edifici, una grapadora

Una cosa, un edifici, una grapadora

“Jo no veig la grapadora enlloc”. El meu fill petit em va fer una d’aquelles cares que fan els menuts quan s’adonen que els vols vendre una moto per justificar una visita que no li venia gens de gust.

Atenció, que ja parlen

Atenció, que ja parlen

Començo ja a llegir articles, entrades i comentaris lamentant l’inici de la campanya electoral per a les municipals i denigrant el període de debat que, inevitablement, s’obre fins a l’arribada de les eleccions al Parlament, previstes per al setembre.

Qué americana tan bonita. Terciopelo negro.

Qué americana tan bonita. Terciopelo negro.

Em perdo entre taules atapeïdes de llibres i prestatgeries amb lloms lluents i comprimits i constato un cop més que el plaer de remenar en una llibreria és només comparable a l’angoixa de no poder-me endur tot el que voldria.

Xerrem?

És fàcil que tinguem en comú alguna de les coses que explico en tots aquests textos.
Ens ho expliquem?

Fer xarxa és compartir.

13 + 5 =

Pin It on Pinterest