Després d’unes eleccions anormals des de tots els punts de vista, tal com van ser les del passat 21D, és difícil reprimir el desig d’oblidar-nos de qualsevol cosa que hi tingui a veure. Però per estranyes, polèmiques o accidentades que fossin, no podem oblidar que foren la fotografia fixa de les ofertes programàtiques dels partits polítics que ens representen i ens (des)governen. I per molt que durant la campanya tot el debat se centrés en la restitució d’una o altra legalitat (constitucional o republicana), el cert és que si els seus resultats es tradueixen en un govern, les forces que l’assumeixin hauran de donar compliment, ni que sigui teòricament, als compromisos que van adoptar entre miting i miting.
No recordo ni una sola intervenció en actes de campanya, ni cap declaració periodística, ni cap debat fixat en mitjans, ni cap controvèrsia pública en els qual la cultura hi tingués un paper protagonista. Els candidats s’enredaven en agres polèmiques per raons situades als antípodes de la cultura. Però tots els partits van aprovar uns papers, més o menys seriosos o extensos, en els quals llistaven les seves intencions i projectes en el cas d’arribar a governar. Se’n diuen programes electorals. I en tots ells hi havia un capítol dedicat a la cultura. Ni que fos per necessitat purament formal, tots van posar negre sobre blanc les seves intencions de govern en l’àmbit de la cultura.
Tenint en compte que els que treballem en algun sector més o menys proper a la cultura ens queixem sempre que els programes electorals passen de puntetes sobre els temes que ens ocupen i que, en el millor dels casos, els governs arriben a aplicar un percentatge molt baix de les seves propostes teòriques, no deixa de ser un exercici recomanable fer una repassada contrastada a les seves idees.
Ara que sembla que s’acosta la possibilitat d’un acord per constituir, amb fórmules més o menys imaginatives, un govern, és moment de recordar que un conseller o consellera de cultura haurà d’aplicar un programa amb el qual es va comprometre per escrit. I quan ens felicitem pel nomenament del nou titular del departament de la cosa cultural, serà un bon exercici tenir presents els seus compromisos. Bàsicament, per fer-los memòria.
Però qui és que té i conserva, no ja els programes electorals sencers, sinó els de cultura, de cada partit? Aquesta pregunta, aparentment de ciència ficció, té resposta fàcil i joiosa: l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (APGCC). Si algú es pregunta per a què serveixen les associacions professionals, aquí té una possible resposta, modesta i senzilla: per magatzemar i oferir papers d’interès per als treballadors de la cultura. Un dels socis històrics i destacats de l’entitat, Esteve Leon, es va entretenir a recollir els capítols culturals dels programes electorals de tots els partits amb representació parlamentària que van concòrrer a les eleccions. El recull és en un document que l’APGCC ofereix públicament i que jo he recuperat aquí.
Durant la campanya electoral no vam parlar de cultura. Però el dia que es posi en marxa la legislatura caldrà rescatar promeses, projectes i idearis. Ni que només sigui per recordar als partits polítics els seus incompliments.
Comentaris recents