L’aparició del setmanari La República, amb el primer número publicat el 26 de maig, ha portat a l’àmbit de l’atenció als joves una novetat que va més enllà de la simple posada en servei d’un nou mitjà de comunicació. A les darreres pàgines, les que habitualment es reserven a les informacions de servei, d’agenda o a propostes d’un to més lleuger o fins i tot frivol, hi ha una secció fixa dedicada especialment als joves. Són quatre pàgines encapçalades amb l’acrònim LRP Jove que presenten una combinació de continguts pensada per resultar atractiva als joves i que assumeix també una genèrica voluntat divulgativa.
Amb aquesta iniciativa, La República ens situa davant d’una possible discussió que podria no ser menor des de la perspectiva de les polítiques de joventut: necessiten els joves mitjans diferenciats, amb caracerístiques específiques, per transmetre’ls informació d’una manera més adequada a la seva realitat?
El mercat és ple de publicacions que persegueixen el client jove per la via del màrqueting més desacomplexat. La música, el fenòmen fan, l’estètica i les tendències, les relacions personals i, en termes generals, la premsa groga en clau adolescent. En l’àmbit de les xarxes és paradigmàtic d’aquest estil de publicació el portal Adolescents.cat, que penja del grup Nació digital. Per entendre bé les seves intencions, només cal llegir alguna de les frases que usen per presentar-se als seus destinataris: “Ídols, consells per resoldre els teus dubtes i inquietuds, tests, actualitat, vídeos virals, gossip, apunts, treballs, resums d’exàmens, assessorament sobre sexualitat i parella, comunitat, etc. Vivim per entretenir-vos i treballem per a satisfer-vos. Un lloc a internet on la diversió està assegurada. No t’oblidis de recomanar-nos als teus amics.”
La LRP Jove, però, és aparentment diferent. Dediquen les dues primeres pàgines a tractar un tema en profunditat, amb evident voluntat didàctica, usant un llenguatge senzill però correcte, amb profusió d’imatge i recurs al format còmic. Per entendre’ns seria una mena InfoK adreçat no als infants sinó als joves, en versió paper, i amb el lògic biaix de la línia editorial del mitjà. En el primer número van fer un repàs detallat de la història d’ETA, que culminava lògicament amb la seva recent desaparició. En el segon número es dediquen a definir la paraula llibertat, amb disquisicions diverses sobre el concepte i les seves implicacions quotidianes. Les dues darreres pàgines presenten altres dues seccions fixes. La recepta proposa solucions simples per a triomfar en la cuina i, tal com diuen en l’enunciat inicial “per sobreviure en un pis d’estudiants”. I a Practica l’anglès, presenten un paràgraf en anglès que resumeix (molt) la vida d’un personatge històric. De moment, han abordat Rosa Parks i Ramon Llull. Déu n’hi do, la parella. En aquest cas, la secció connecta amb la versió digital de La República i et remeten al web per escoltar un audio (hem de suposar que més extens) en la llengua que domina el món (de moment). Les propostes de lectura (aquí ens despisten una mica perquè barregen llibres netament infantils amb llibres per a adolescents o joves) i les incursions al món del còmic completen la secció jove dels periodistes republicans.
No sabem amb certesa si els editors de La República fan prevaldre amb aquesta secció la voluntat d’obrir mercat entre els joves, a priori refractaris a la premsa de paper, o si assumeixen prioritàriament una finalitat netament pedagògica, proposant continguts de servei. Amb dos números al carrer és aviat per valorar tant la qualitat com l’èxit de la secció, però la seva simple existència no deixa de ser una porta oberta al debat: els calen als joves mitjans específics per a ells? I, si és així, és pràctic i útil dedicar-los una secció en un mitjà que majoritàriament (segons aquesta lògica) no s’adreça a ells? I, en cas contrari, hauríem d’animar els joves a llegir (per la via que sigui, paper o pantalla) mitjans generals per comptes d’intentar adaptar continguts a les seves singularitats?
Us animeu a debatre-ho?
Comentaris recents