Valtonyc: ara ens toca a nosaltres

Valtonyc: ara ens toca a nosaltres

Els que treballem en l’àmbit de la cultura i la joventut ens passem mitja vida intentant generar condicions d’entorn i recursos que facilitin l’expressió. De tothom, sobre qualsevol cosa, amb tots els estils, sense distincions ideològiques. Sabem, també, que una de les dificultas més habituals que ens trobem és defensar no ja la conveniència sinó la necessitat que l’expressió sigui lliure, que admeti quan sigui necessari la distorsió, que pugui incomodar, que transgredeixi si l’autor ho vol, que critiqui si aquest és l’objectiu, que faci denúncia d’allò que sigui socialment denunciable, que forci la norma per eixamplar l’espai de convivència, que se situï al límit per explorar nous territoris. I quan ho fem no ens aturem a valorar la nostra particular opinió sobre els continguts expressats, perquè entenem que forma part de la nostra obligació professional garantir que la veu dels qui volen parlar arribi al carrer, facilitar-los tribuna si no en tenen, amplificar-ne l’abast quan no tinguin espai de comunicació i, evidentment, garantir que siguin contestats, qüestionats, criticats i debatuts per tots aquells que no hi estiguin d’acord. Sabem com n’és de difícil defensar davant dels responsables polítics que fins i tot les veus més crítiques i disruptives han de ser presents en la vida pública. Ens trobem tot sovint lluitant per donar sortida a opinions amb les que no estem d’acord, que no compartim i, fins i tot, que de vegades són als antípodes de les nostres posicions. Però sabem, també, que no hi ha res que validi més el nostre espai de convivència que defensar el dret a parlar d’aquells que opinen diferent. Si, a més,...
Polítiques locals de joventut per als valencians

Polítiques locals de joventut per als valencians

Col·laboro des de començaments d’any amb l’Institut Valencià de la Joventut (IVAJ) per planejar el desplegament local de la Xarxa Jove, el mecanisme ideat per la Generalitat per construir les polítiques de joventut en l’àmbit local. El novembre de 2017 es va aprovar la Llei de Polítiques Integrals de Joventut, i durant 2018 s’ha de desplegar normativament, posant en marxa els mecanismes de participació, de servei, de treball comunitari i de cooperació en xarxa. El 5 de febrer vam realitzar una trobada de responsables tècnics de joventut d’una vintena de municipis d’arreu de la Comunitat Valenciana per analitzar conjuntament les necessitats dels serveis locals i per explorar les possibilitats de suport que els pot oferir el govern autonòmic. No cal ni dir que la trobada va ser rica i profitosa i que la feinada és ara meva per endreçar el munt de propostes i iniciatives suggerides. Durant el primer trimestre de 2018 ultimaré un document de base per a proposar una estructura de servei que cobreixi potencialment les actuacions mínimes que hauria de desenvolupar qualsevol política local de joventut, adaptada a la realitat valenciana. Una feinada. Un privilegi....
On són els programes electorals de cultura?

On són els programes electorals de cultura?

Després d’unes eleccions anormals des de tots els punts de vista, tal com van ser les del passat 21D, és difícil reprimir el desig d’oblidar-nos de qualsevol cosa que hi tingui a veure. Però per estranyes, polèmiques o accidentades que fossin, no podem oblidar que foren la fotografia fixa de les ofertes programàtiques dels partits polítics que ens representen i ens (des)governen. I per molt que durant la campanya tot el debat se centrés en la restitució d’una o altra legalitat (constitucional o republicana), el cert és que si els seus resultats es tradueixen en un govern, les forces que l’assumeixin hauran de donar compliment, ni que sigui teòricament, als compromisos que van adoptar entre miting i miting.  No recordo ni una sola intervenció en actes de campanya, ni cap declaració periodística, ni cap debat fixat en mitjans, ni cap controvèrsia pública en els qual la cultura hi tingués un paper protagonista. Els candidats s’enredaven en agres polèmiques per raons situades als antípodes de la cultura. Però tots els partits van aprovar uns papers, més o menys seriosos o extensos, en els quals llistaven les seves intencions i projectes en el cas d’arribar a governar. Se’n diuen programes electorals. I en tots ells hi havia un capítol dedicat a la cultura. Ni que fos per necessitat purament formal, tots van posar negre sobre blanc les seves intencions de govern en l’àmbit de la cultura. Tenint en compte que els que treballem en algun sector més o menys proper a la cultura ens queixem sempre que els programes electorals passen de puntetes sobre els temes que ens ocupen i que,...
Projecte HEBE: apoderament juvenil

Projecte HEBE: apoderament juvenil

A mitjan desembre passat es van presentar a Girona algunes de les dades i resultats del projecte HEBE, una investigació molt ambiciosa sobre l’apoderament juvenil que es va iniciar el 2014 i que ara comença a donar fruits. La recerca la dirigeix Pere Soler, doctor en pedagogia per la Universitat de Girona, i hi participen altres tres universitats catalanes (UAB, UB i UPF), amb finançament del Ministeri d’Economia i Competitivitat. El projecte planteja, en primer lloc, una conceptualització del que entenem per apoderament juvenil, una expressió que ha fet fortuna els darrers anys i que, en termes generals, fa referència al procés d’adquisició individual d’aptituds, habilitats i coneixements per fer front als reptes i dificultats de la societat actual. Les polítiques de joventut, en pràcticament tots els nivells de l’administració, han fet seu aquest aquest concepte, i és dificil avui trobar programes d’actuació pública en aquest àmbit que no l’usin amb profusió. Malgrat això, fins al moment no se n’ha fet ni una descripció ni una definició precises, de manera que conviuen diverses maneres d’aproximar-s’hi, molts espais de dubte i, fins i tot, contradiccions. El projecte HEBE és probablement el primer intent seriós de conceptualitzar i delimitar l’abast de l’apoderament en relació amb les polítiques de joventut. En segon terme, la recerca mira d’identificar els espais, els moments i els processos que intervenen en el procés d’apoderament. És per això que proposa indicadors d’apoderament, validats a través de la literatura científica existent i d’experts en el camp de la intervenció social, i els contrasta amb joves a través de quatre processos d’avaluació participativa i de la realització de sis...
A Masquefa, parlant d’espais joves

A Masquefa, parlant d’espais joves

El Casal de Joves de Masquefa, que està ubicat a l’antiga fàbrica Rogelio Rojo, va acollir el 15 de desembre una nova jornada del cicle Connexions, de l’Oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona, dedicat aquesta vegada als equipaments juvenils. Durant l’acte es va presentar la publicació del document Els equipaments juvenils. Reflexions, certeses i reptes, resultat de la tasca d’un grup de treball tècnic integrat per l’equip de l’Oficina del Pla Jove, membres del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya, i dels tècnics de joventut dels ajuntaments de Canovelles, Masquefa, Mataró, Sant Hipòlit de Voltregà i Vilafranca del Penedès. Jo vaig participar també en la redacció del document, i em va tocar fer-ne la presentació, al costat d’Albert Montejano, de l’Oficina del Pla Jove. El document repassa nou àmbits clau en la gestió d’equipaments juvenils i els analitza des d’una triple perspectiva. Per a cadascun d’ells realitza una reflexió extensa, basada en el coneixement de la realitat actual dels espais juvenils a la demarcació de Barcelona, i descriu les principals dificultats que afronten, els èxits assolits i les contradiccions que s’hi viuen. En segon lloc enumera un seguit de certeses basades en el coneixement acumulat i validat pels més de trenta anys de gestió de polítiques públiques de joventut a Catalunya. Es tracta d’aportar arguments i elements de defensa dels projectes d’equipaments juvenils per als professionals que en són responsables. Finalment, per a cadascun dels nou àmbits analitzats es suggereixen temàtiques de debat obert, interrogants que encara avui cal resoldre i que podrien centrar el treball d’espais de coordinació i relació entre professionals. En la...
Equipaments juvenils: els debats

Equipaments juvenils: els debats

El debat sobre la naturalesa, les finalitats i la idoneïtat dels equipaments de joventut és recurrent. Qualsevol professional que hagi tingut relació amb les polítiques de joventut durant un periode mínim de deu anys pot recuperar sense gaire esforç diversos moments en què el debat tècnic ha posat sobre la taula un seguit d’interrogants que, tot i que admeten variants, acaben sent sempre molt similars. Podria semblar que aquest fet desacredita la possiblitat de generar novament espais de discussió al voltant d’aquestes temàtiques. Però l’experiència ens diu, justament, que aquestes preguntes recurrents han obtingut respostes diferents en funció del periode en què han estat formulades, i que cadascuna d’aquestes ha suposat una passa endavant en el desenvolupament de les polítiques de joventut. L’explicació és simple: les circumstàncies, els condicionants i les necessitats s’han anat transformant, i han generat estratègies i mètodes d’actuació adaptats a cada entorn temporal concret.   Els debats Sense voluntat de fer un repàs històric exhaustiu, no ens costaria gaire recordar que a mitjan anys 80 del segle passat, amb la primera onada de plans integrals de joventut, va arribar també la proliferació de nous espais especialitzats en l’atenció als joves, submergits en la metodologia de l’animació sociocultural que vam descobrir en observar els nostres veïns francesos. El fenomen, que va convertir les propostes tècniques de joventut en un element d’innovació en un moment en que les polítiques públiques d’atenció a les persones buscaven nous referents, va contaminar en el millor sentit del terme les regidories de cultura i de serveis socials, entre d’altres. Uns inicis no exempts d’altes dosis de voluntarisme tècnic van facilitar que...

Pin It on Pinterest