Cinema d’autor: passin i vegin

Cinema d’autor: passin i vegin

És difícil parlar de cultura en aquest país sense recordar periòdicament que una de les nostres grans mancances és la seva connexió amb el sistema educatiu. Per això s’agraeixen els recursos que, de tant en tant, miren d’escurçar la distància entre aquests dos móns que haurien de ser un de sol. Altre cop és l’Associació A Bao A Qu la que ens posa a l’abast de la mà una iniciativa netament cultural o artística que explora els seus continguts pedagògics per enganxar els més joves.  En construcción, de José Luís Guerin, Aniki Bobo, de Manoel de Oliveira, El verdugo, de Luís García Berlanda o Un home sense passat, d’Aki Kaurismäki, són pel·lícules europees que no haurien de faltar en el bagatge de qualsevol aficionat al cinema, però no és gens fàcil accedir-hi, i molt menys gaudir-ne a tarvés de l’oferta comercial a l’ús. En canvi, i malgrat que algú les podria definir com a pel·lícules de culte, podrien ser la porta d’entrada al món del cinema per als infants i els joves. Perquè no? Aquests i altres films són o seran ben aviat a disposició d’escoles, ajuntaments, entitats o qualsevol mena d’organitzacions que persegueixin aquest objectiu. La plataforma CinEd, nascuda d’un programa de cooperació europea, arriba a Catalunya gràcies a A Bao A Qu, que s’encarrega de promoure-la i impulsar-la  a l’Estat espanyol. El projecte permet accedir de forma gratuïta a una col·lecció de grans pel·lícules europees per  projectar-les en sessions educatives i sense finalitat comercial. Cada pel·lícula s’acompanya de materials pedagògics específics que proporcionen les eines necessàries pel descobriment actiu, creatiu i reflexiu del cinema. El projecte es dirigeix...
El valor de copiar, tunejar i empeltar

El valor de copiar, tunejar i empeltar

Els focs d’artifici fan bonic però duren poc. Aquesta podria ser una de les idees de fons de la plataforma de bones pràctiques en joventut que impulsa des de 2012 l’Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut (AcPpJ). Durant el darrer trimestre de 2016 s’ha fet pública la quarta convocatòria per recollir projectes que reuneixin les condicions necessàries per incorporar-se a la plataforma i que s’adreça a tots els professionals del país. Previsiblement arribaran propostes d’arreu de Catalunya, d’entre les quals se’n seleccionaran entre tres i cinc que passaran a engruixir la llista de bones pràctiques. El procés és pausat i tranquil. Les propostes arribaran a la coordinació tècnica de l’AcPpJ, que les traslladarà al Consell Avaluador de Bones Pràctiques, un grup d’experts que es renova anualment i que revisa també de forma periòdica i sistemàtica els criteris en què basa la seva actuació. El consell garbellarà els projectes rebuts i en farà una primera tria per assegurar que compleixen els requisits necessaris. Es recollirà informació detallada dels projectes que hagin passat la primera selecció i es tornaran a avaluar, aquesta vegada amb la participació i opinió de les antenes de l’associació, un grup de professionals distribuïts arreu del territori que col·laboren en la difusió i promoció del projecte i que aporten la seva opinió, matisada pels respectius contextos territorials. Amb la seva ajuda el consell farà la darrera elecció, i entre tres i cinc projectes rebran el vist-i-plau per ser incorporats a la plataforma. A partir d’aquest moment, el coordinador de la plataforma farà una síntesi de la informació recollida per a cada projecte i redactarà...
Coses que els empresaris de la cultura, l’educació i el lleure volien sentir

Coses que els empresaris de la cultura, l’educació i el lleure volien sentir

No sempre és fàcil parlar del món de l’empresa quan s’aborda des de les polítiques culturals, educatives o socials. Un lloc comú poc explicitat en veu alta però present en el tarannà del país castiga la iniciativa particular quan gosa aventurar-se en els sectors que podríem anomenar d’interès col·lectiu o de promoció del be comú. L’activitat econòmica lligada a aquests àmbits és sempre sospitosa d’abús de posició, d’aprofitament dels recursos públics en benefici propi o de mercadeig indigne amb les necessitats socials. A l’empresari que s’especialitza en aquests àmbits se li nega la puresa d’intencions, se’l despulla de valors i se li pressuposa la priorització de l’interès particular per damunt de qualsevol altra consideració pública. Sospitós per defecte, aquest empresari ha après, al llarg del temps i a còpia de rebre mastegots,  a ser discret. Parla poc, no es significa gaire, no llueix mèrits i dissimula l’èxit. Tant és que desenvolupi la seva tasca amb escrupolosa professionalitat, que prioritzi la voluntat de servei per damunt del benefici, que reparteixi pocs o cap dividends, que reinverteixi sistemàticament el guany en la seva activitat, que sigui motor d’innovació en el respectiu sector o que sigui garant de qualitat en els serveis públics que té al seu càrrec. L’experiència li diu que el dia que aixeca el cap li claven un clatellot i, tot i que té arguments sobrats i solvents per defensar i promoure la seva activitat, prefereix passar desapercebut, dedicant l’esforç a l’activitat que l’apassiona i defugint els focus que l’obligarien a una esgotadora feina d’autojustificació. No és una multinacional sense escrúpols, no és un corrupte que accepta  regals ni...
Xarxa Treballem amb Joves

Xarxa Treballem amb Joves

Durant 2016 s’ha posat en marxa una iniciativa que avança amb discreció però també amb determinació. Es tracta de la Xarxa Treballem amb Joves, que intenta posar en relació estable a professionals que dediquen una part significativa de la seva activitat a treballar amb els joves des de qualsevol disciplina del coneixement, de l’acció pública o de la iniciativa social. Fuig de corporativismes professionals i busca la complicitat de treballadors que persegueixen objectius similars però que difícilment entren en contacte a causa de la segmentació i impermeabilitat que massa sovint presideixen els diferents sectors d’activitat. Què tenen en comú un professor de secundària, un policia municipal, un educador social, un informador juvenil, la infermera d’un CAP, una psicòloga o un investigador en sociologia? Que treballen amb joves. Tots treballen amb joves i, en canvi, en molt poques ocasions entren en contacte entre sí, gairebé mai no comparteixen experiències i, encara menys, construeixen projectes junts. La Xarxa Treballem amb Joves és, justament, un intent de trencar barreres, d’estendre ponts, de compartir coneixement, de buscar complicitats, de generar eines col·laboratives, d’oferir la pròpia experiència i d’aprofitar la dels altres, de construir models basats en la interdisciplinarietat, d’evitar malbaratament de recursos i de llançar idees i projectes compartits. Es diu aviat, oi? La idea va ser una de les conclusions centrals del meeting internacional Be Youth Worker Today (BYWT), que es va celebrar a Barcelona a mitjan novembre de 2015, que va ser impulsat per l’Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut (AcPpJ) i altres entitats emparentades amb el món juvenil i que va reunir 150 professionals de tota mena...
Congrés de Pedagogia Social. Tots els continguts.

Congrés de Pedagogia Social. Tots els continguts.

Entre el 14 i el 16 de setembre va tenir lloc a Girona el Congrés Internacional de Pedagogia Social, coincidint amb el XXIXè Seminari Interuniversitari de Pedagogia Social, organitzat per la Universitat de Girona en col·laboració amb la Sociedad Iberoamericana de Pedagogía Social (SIPS). L’esdeveniment presentava un subtítol prou suggerent: Pedagogia social, joventut i transformacions socials. Una part significativa dels congressistes teníem una relació estreta amb el món de les polítiques de joventut, i no fórem pocs els que vam comentar en algun moment de l’esdeveniment, entre passadissos, que si la trobada s’hagués presentat com a congrés sobre polítiques de joventut no hauria desentonat gens amb els seus continguts. No hi ha dubte que s’hi va notar la mà de Pere Soler Masó, president del comitè organitzador del congrés i impulsor fonamental del Màster Interuniversitari en Joventut i Societat. El cas és que la intervenció en el món dels joves va tenir un paper central en les conferències, simposis i comunicacions del congrés, i hi van sovintejar les presentacions d’experiències en aquest àmbit, tot sovint des de l’òptica del treball comunitari i les actuacions socioeducatives. Resulta especialment interessant comprovar que el camp de les polítiques de joventut mereix l’atenció i motiva l’aproximació acadèmica des de diverses disciplines del coneixement, i que les pràctiques professionals i els projectes que en desenvolupen els continguts són útils per millorar i ampliar el coneixement de la nostra societat i de les seves transformacions socials. Si teniu interès a aprofundir en els continguts del congrés ja podeu descarregar un ampli volum digital que recull la totalitat dels textos que s’hi van presentar, ja sigui...
L’educació social com a garant dels drets de la ciutadania

L’educació social com a garant dels drets de la ciutadania

En un dels espais de debat que van tenir lloc durant el Congrés de Pedagogia Social que es va celebrar a Girona entre el 14 i el 16 de setembre d’enguany vaig afirmar que els serveis socials al nostre país tenen, encara avui, una concepció massa assistencialista i que s’ocupen poc de l’atenció al comú de la ciutadania, més enllà de les mesures pal·liatives de les situacions de desavantatge i de les emergències socials. Un dels professionals que participaven al debat -que era, si no m’equivoco, educador social- va mirar de rebatre la meva afirmació tot assegurant que jo parlava del passat, i que la transformació dels serveis socials en la direcció que jo reclamava ja és un fet. Ara em trobo que els amics del CEESC proposen com a tema de reflexió per al Carnaval de blocs, justament, la dicotomia entre l’assistencialisme i la feina d’apoderament dels ciutadans per  la defensa del seus drets. L’assistencialisme no deu ser una realitat tan superada si el posem en l’eix d’una discussió que pretén arribar al conjunt de la professió. Tanmateix, no tinc gaire interès a intervenir en un hipotètic debat entre aquests dos extrems de la intervenció pública, entre d’altres coses perquè, malgrat tota la meva vida professional s’ha mogut pels llindars i fronteres difuses del que, en termes extensos, podem entendre com a intervenció socioeducativa, no tinc a les mans informació ni criteri suficient com per fer-me fort en la defensa d’una o altra postura. M’interessa molt més, en canvi, apuntar breument una idea que no és gens original, però que a còpia de fer-se tossudament present en les...

Pin It on Pinterest