Polítiques locals de joventut per als valencians

Polítiques locals de joventut per als valencians

Col·laboro des de començaments d’any amb l’Institut Valencià de la Joventut (IVAJ) per planejar el desplegament local de la Xarxa Jove, el mecanisme ideat per la Generalitat per construir les polítiques de joventut en l’àmbit local. El novembre de 2017 es va aprovar la Llei de Polítiques Integrals de Joventut, i durant 2018 s’ha de desplegar normativament, posant en marxa els mecanismes de participació, de servei, de treball comunitari i de cooperació en xarxa. El 5 de febrer vam realitzar una trobada de responsables tècnics de joventut d’una vintena de municipis d’arreu de la Comunitat Valenciana per analitzar conjuntament les necessitats dels serveis locals i per explorar les possibilitats de suport que els pot oferir el govern autonòmic. No cal ni dir que la trobada va ser rica i profitosa i que la feinada és ara meva per endreçar el munt de propostes i iniciatives suggerides. Durant el primer trimestre de 2018 ultimaré un document de base per a proposar una estructura de servei que cobreixi potencialment les actuacions mínimes que hauria de desenvolupar qualsevol política local de joventut, adaptada a la realitat valenciana. Una feinada. Un privilegi....
Grup de treball sobre equipaments juvenils

Grup de treball sobre equipaments juvenils

Formo part d’un grup de treball impulsat per la Oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona sobre equipaments juvenils. Durant bona part de 2017 he participat en diverses trobades amb representants del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya (COLPIS) i amb tècnics municipals responsables de la gestió d’equipaments, per valorar la situació actual d’aquest tipus d’instal·lacions i definir reptes per al futur. He redactat, al costat de l’equip de l’Oficina del Pla Jove, el document Els equipaments juvenils. Reflexions, certeses i reptes, que es va presentar el 15 de desembre de 2017, a Masquefa, en el marc del cicle Connexions, amb una jornada de debat amb més d’un centenar de professionals. Aquesta feina, que ha combinat l’observació de la realitat actual, la realització d’una retrospectiva sobre diferents models i etapes en la gestió d’equipaments i el debat entre professionals, ha intentat posar al dia els criteris en què es basa quotidianament el funcionament dels espais joves, per valorar-ne els encerts i les mancances. El resultat lògic d’aquest esforç teòric, sembla clar, ha de ser la formulació de propostes de futur. Per aquesta raó, la tasca realitzada el 2017 tindrà continuïtat durant la primera meitat de 2018, amb un grup de treball tècnic que sentarà les bases per a dissenyar les actuacions de la Oficina del Pla Jove per oferir recursos i suport tècnic als professionals de l’àmbit local per a la gestió d’equipaments...
Curs online sobre polítiques de Joventut

Curs online sobre polítiques de Joventut

Les claus de les polítiques de joventut és un curs online impartit des de la plataforma e-learning de l’Escola EFA, i jo en sóc el tutor i formador. Entre el 16 d’octubre i el 26 de novembre de 2017 va tenir lloc la cinquena edició del curs, després que les anteriors s’haguessin realitzat amb èxit durant els tres anys anteriors. Una seixantena de professionals de joventut en actiu han estat ja alumnes d’aquesta formació. On comencen i on acaben les polítiques de joventut? Quan ens falten els diners, com ho fem per triar els programes més necessaris? Quins han de ser els criteris prioritaris en les nostres intervencions? Què aporten els programes de joventut a les polítiques socials, a les polítiques culturals o a les polítiques d’ocupació? Com s’ha de posicionar un professional de joventut en les polítiques públiques? Què farem per respondre totes aquestes preguntes? El curs ajuda a descobrir les idees força imprescindibles en qualsevol programa de joventut i defineix els principals criteris que ens ajudaran a prendre decisions. S’hi explica com s’han de relacionar els programes de joventut amb la resta de polítiques sectorials (cultural, serveis socials, salut, ocupació…) i s’hi analitzen casos reals de bones pràctiques per posar a prova tot el que diem en els tres punts anteriors. Si hi esteu interessats us hi podeu inscriure o informar-vos a través del web de l’Escola...
Coordinació de Bones Pràctiques

Coordinació de Bones Pràctiques

La Plataforma de Bones Pràctiques en l’Àmbit de la Joventut és un projecte de l’Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut (AcPpJ), iniciat el 2012 i desenvolupat plenament durant 2014 i 2015. Recull i ofereix informació a la xarxa sobre projectes de bones pràctiques executats durant un mínim de dos anys i que reuneixen un seguit de criteris determinats pel Consell Avaluador, un grup independent d’experts en joventut que en fan seguiment. Cada any es fan dues convocatòries adreçades al conjunt de professionals catalans per tal que proposin projectes de bones pràctiques. Fins al moment ja han estat proposats més de 200 projectes, dels quals el Consell Avaluador n’ha seleccionat una vintena. La plataforma ofereix informació detallada sobre cadascun dels projectes seleccionats, amb una especial atenció per la tasca que hi desenvolupen els professionals que en són responsables. La informació de cada projecte s’actualitza dues vegades l’any, de manera que és possible anar resseguint l’evolució i canvis de cada projecte. La plataforma aspira a créixer fins a reunir projectes d’arreu dels territoris catalans, en tots els àmbits possibles de gestió de polítiques de joventut, gestionats per tota mena d’organitzacions públiques i privades i centrant l’interès en aspectes tècnics i metodològics diversos. El projecte rep el suport de la Direcció General de Joventut de la Generalitat i de la Diputació de Barcelona. Sóc coordinador del projecte des de la seva creació, l’any...
Gerència de l’Acellec

Gerència de l’Acellec

L’Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura (Acellec) és la patronal de referència en el sector del lleure educatiu i sociocultural a Catalunya. En l’actualitat agrupa una seixantena d’empreses que presten serveis educatius complementaris als centres escolars i de cultura de proximitat, gestionant equipaments socioculturals i serveis en institucions museístiques i de difusió del patrimoni. El conjunt de les empreses associades facturen anualment prop de cent milions d’euros i donen ocupació estable a més de 7.000 treballadors. L’Acellec desplega una part del seus objectius socials a través de la Fundació Catalana del Lleure Educatiu i Sociocultural, que compta amb l’Escola EFA, un centre formatiu destinat a cobrir les necessitats professionals dels treballadors en totes les disciplines possibles implicades en la prestació de serveis del sector (educació, gestió cultural, animació sociocultural, monitoratges, comunicació, gestió empresarial, gestió d’equips, etc.). Sóc gerent de l’Acellec, la seva fundació i l’Escola EFA des de juny de 2011....

Pin It on Pinterest