Governança cultural

Governança cultural

La Fundació Josep Irla, think tank d’ERC, ha publicat Governança cultural, identitat i territori, un estudi liderat pel sociòleg Joaquim Rius Ulldemolins, del qual són coautors Santi Martínez Illa i Mariano Martín Zamorano. El llibre s’entén molt millor si es para compte del subtítol: Polítiques culturals a Catalunya, 1980-2016. Malgrat la vinculació partidista de la fundació que l’edita, es tracta d’un treball independent que analitza la institucionalització de la cultura a Catalunya des de la transició democràtica fins avui. Especialment interessant és l’anàlisi de les relacions, encontres i desencontres, entre els tres principals actors de les polítiques culturals d’aquest període: el Departament de Cultura de la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona. En un altre nivell d’anàlisi, el treball revisa el marc estatal de les polítiques culturals i de quina manera ha intervingut durant aquest període el Ministeri de Cultura a Catalunya, en el marc d’un model d’organització política teòricament descentralitzat però amb fortes contradiccions i topades amb els governs autonòmics. Tot i que la literatura d’anàlisi de les polítiques culturals no és pas escassa a casa nostra, sí que es troben a faltar treballs realitzats des d’un punt de vista neutre i independent, que no siguin fruit de l’encàrrec, justament, de les administracions i, per tant, amb una capacitat limitada o, com a mínim, compromesa, de fer crítica. És en bona mesura per això que el llibre pot ser explicat també com un catàleg de febleses i incompliments programàtics de les diferents forces polítiques, sense excepció, que han tingut responsabilitats diverses de govern a Catalunya. L’estudi és, per tant, de lectura altament recomanable. Afortunadament, a...
Projecte HEBE: apoderament juvenil

Projecte HEBE: apoderament juvenil

A mitjan desembre passat es van presentar a Girona algunes de les dades i resultats del projecte HEBE, una investigació molt ambiciosa sobre l’apoderament juvenil que es va iniciar el 2014 i que ara comença a donar fruits. La recerca la dirigeix Pere Soler, doctor en pedagogia per la Universitat de Girona, i hi participen altres tres universitats catalanes (UAB, UB i UPF), amb finançament del Ministeri d’Economia i Competitivitat. El projecte planteja, en primer lloc, una conceptualització del que entenem per apoderament juvenil, una expressió que ha fet fortuna els darrers anys i que, en termes generals, fa referència al procés d’adquisició individual d’aptituds, habilitats i coneixements per fer front als reptes i dificultats de la societat actual. Les polítiques de joventut, en pràcticament tots els nivells de l’administració, han fet seu aquest aquest concepte, i és dificil avui trobar programes d’actuació pública en aquest àmbit que no l’usin amb profusió. Malgrat això, fins al moment no se n’ha fet ni una descripció ni una definició precises, de manera que conviuen diverses maneres d’aproximar-s’hi, molts espais de dubte i, fins i tot, contradiccions. El projecte HEBE és probablement el primer intent seriós de conceptualitzar i delimitar l’abast de l’apoderament en relació amb les polítiques de joventut. En segon terme, la recerca mira d’identificar els espais, els moments i els processos que intervenen en el procés d’apoderament. És per això que proposa indicadors d’apoderament, validats a través de la literatura científica existent i d’experts en el camp de la intervenció social, i els contrasta amb joves a través de quatre processos d’avaluació participativa i de la realització de sis...
Cinema d’autor: passin i vegin

Cinema d’autor: passin i vegin

És difícil parlar de cultura en aquest país sense recordar periòdicament que una de les nostres grans mancances és la seva connexió amb el sistema educatiu. Per això s’agraeixen els recursos que, de tant en tant, miren d’escurçar la distància entre aquests dos móns que haurien de ser un de sol. Altre cop és l’Associació A Bao A Qu la que ens posa a l’abast de la mà una iniciativa netament cultural o artística que explora els seus continguts pedagògics per enganxar els més joves.  En construcción, de José Luís Guerin, Aniki Bobo, de Manoel de Oliveira, El verdugo, de Luís García Berlanda o Un home sense passat, d’Aki Kaurismäki, són pel·lícules europees que no haurien de faltar en el bagatge de qualsevol aficionat al cinema, però no és gens fàcil accedir-hi, i molt menys gaudir-ne a tarvés de l’oferta comercial a l’ús. En canvi, i malgrat que algú les podria definir com a pel·lícules de culte, podrien ser la porta d’entrada al món del cinema per als infants i els joves. Perquè no? Aquests i altres films són o seran ben aviat a disposició d’escoles, ajuntaments, entitats o qualsevol mena d’organitzacions que persegueixin aquest objectiu. La plataforma CinEd, nascuda d’un programa de cooperació europea, arriba a Catalunya gràcies a A Bao A Qu, que s’encarrega de promoure-la i impulsar-la  a l’Estat espanyol. El projecte permet accedir de forma gratuïta a una col·lecció de grans pel·lícules europees per  projectar-les en sessions educatives i sense finalitat comercial. Cada pel·lícula s’acompanya de materials pedagògics específics que proporcionen les eines necessàries pel descobriment actiu, creatiu i reflexiu del cinema. El projecte es dirigeix...
Xarxa Treballem amb Joves

Xarxa Treballem amb Joves

Durant 2016 s’ha posat en marxa una iniciativa que avança amb discreció però també amb determinació. Es tracta de la Xarxa Treballem amb Joves, que intenta posar en relació estable a professionals que dediquen una part significativa de la seva activitat a treballar amb els joves des de qualsevol disciplina del coneixement, de l’acció pública o de la iniciativa social. Fuig de corporativismes professionals i busca la complicitat de treballadors que persegueixen objectius similars però que difícilment entren en contacte a causa de la segmentació i impermeabilitat que massa sovint presideixen els diferents sectors d’activitat. Què tenen en comú un professor de secundària, un policia municipal, un educador social, un informador juvenil, la infermera d’un CAP, una psicòloga o un investigador en sociologia? Que treballen amb joves. Tots treballen amb joves i, en canvi, en molt poques ocasions entren en contacte entre sí, gairebé mai no comparteixen experiències i, encara menys, construeixen projectes junts. La Xarxa Treballem amb Joves és, justament, un intent de trencar barreres, d’estendre ponts, de compartir coneixement, de buscar complicitats, de generar eines col·laboratives, d’oferir la pròpia experiència i d’aprofitar la dels altres, de construir models basats en la interdisciplinarietat, d’evitar malbaratament de recursos i de llançar idees i projectes compartits. Es diu aviat, oi? La idea va ser una de les conclusions centrals del meeting internacional Be Youth Worker Today (BYWT), que es va celebrar a Barcelona a mitjan novembre de 2015, que va ser impulsat per l’Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut (AcPpJ) i altres entitats emparentades amb el món juvenil i que va reunir 150 professionals de tota mena...
Congrés de Pedagogia Social. Tots els continguts.

Congrés de Pedagogia Social. Tots els continguts.

Entre el 14 i el 16 de setembre va tenir lloc a Girona el Congrés Internacional de Pedagogia Social, coincidint amb el XXIXè Seminari Interuniversitari de Pedagogia Social, organitzat per la Universitat de Girona en col·laboració amb la Sociedad Iberoamericana de Pedagogía Social (SIPS). L’esdeveniment presentava un subtítol prou suggerent: Pedagogia social, joventut i transformacions socials. Una part significativa dels congressistes teníem una relació estreta amb el món de les polítiques de joventut, i no fórem pocs els que vam comentar en algun moment de l’esdeveniment, entre passadissos, que si la trobada s’hagués presentat com a congrés sobre polítiques de joventut no hauria desentonat gens amb els seus continguts. No hi ha dubte que s’hi va notar la mà de Pere Soler Masó, president del comitè organitzador del congrés i impulsor fonamental del Màster Interuniversitari en Joventut i Societat. El cas és que la intervenció en el món dels joves va tenir un paper central en les conferències, simposis i comunicacions del congrés, i hi van sovintejar les presentacions d’experiències en aquest àmbit, tot sovint des de l’òptica del treball comunitari i les actuacions socioeducatives. Resulta especialment interessant comprovar que el camp de les polítiques de joventut mereix l’atenció i motiva l’aproximació acadèmica des de diverses disciplines del coneixement, i que les pràctiques professionals i els projectes que en desenvolupen els continguts són útils per millorar i ampliar el coneixement de la nostra societat i de les seves transformacions socials. Si teniu interès a aprofundir en els continguts del congrés ja podeu descarregar un ampli volum digital que recull la totalitat dels textos que s’hi van presentar, ja sigui...
La Verónica Cartonera

La Verónica Cartonera

Efectivament, la Verónica Cartonera és una editorial. Ja us podeu treure del cap la idea d’editorial que teniu, perquè amb la Verònica us equivocareu. Jo en vaig tenir notícia perquè va editar el llibre d’Anna Subirats i Oriol Barba, Gestió comunitària i transformació social (del qual tinc pendent parlar-ne en aquest web) i em calia llegir-lo perquè en l’edició de 2015 d’Interacció havia de debatre amb ells dos justament sobre els continguts de la seva publicació. I la veritat és que em va costar trobar-lo. Les eines de difusió de l’editorial són aquest bloc i  aquesta pàgina de feisbuc, i en cap dels dos mitjans no faciliten gaire la feina de contactar-hi perquè no hi apareixen telèfons ni adreces de correu electrònic. El cas és que jo només volia saber en quines llibreries o altres establiments en podia adquirir un exemplar. A la fi vaig trobar (no em feu dir com, perquè no ho recordo) una adreça email i els vaig escriure per demanar informació. Ni cas. Va arribar el dia del debat i jo no havia aconseguit la publicació. L’Oriol i l’Anna me’n van regalar un exemplar minuts abans de començar i, lògicament, durant el diàleg (que va ser altament interessant, sobretot per la part que toca a ells dos) no m’hi vaig referir. Un parell de setmanes després vaig rebre contesta, finalment, als meus missatges, i vaig descobrir que la falta d’atenció a les meves peticions era causada per l’absència temporal de l’ànima de l’editorial, que estava de viatge. Això ja explica que l’organització és petita (jo diria que unipersonal) i que el projecte és singular i...

Pin It on Pinterest