Cinema d’autor: passin i vegin

Cinema d’autor: passin i vegin

És difícil parlar de cultura en aquest país sense recordar periòdicament que una de les nostres grans mancances és la seva connexió amb el sistema educatiu. Per això s’agraeixen els recursos que, de tant en tant, miren d’escurçar la distància entre aquests dos móns que haurien de ser un de sol. Altre cop és l’Associació A Bao A Qu la que ens posa a l’abast de la mà una iniciativa netament cultural o artística que explora els seus continguts pedagògics per enganxar els més joves.  En construcción, de José Luís Guerin, Aniki Bobo, de Manoel de Oliveira, El verdugo, de Luís García Berlanda o Un home sense passat, d’Aki Kaurismäki, són pel·lícules europees que no haurien de faltar en el bagatge de qualsevol aficionat al cinema, però no és gens fàcil accedir-hi, i molt menys gaudir-ne a tarvés de l’oferta comercial a l’ús. En canvi, i malgrat que algú les podria definir com a pel·lícules de culte, podrien ser la porta d’entrada al món del cinema per als infants i els joves. Perquè no? Aquests i altres films són o seran ben aviat a disposició d’escoles, ajuntaments, entitats o qualsevol mena d’organitzacions que persegueixin aquest objectiu. La plataforma CinEd, nascuda d’un programa de cooperació europea, arriba a Catalunya gràcies a A Bao A Qu, que s’encarrega de promoure-la i impulsar-la  a l’Estat espanyol. El projecte permet accedir de forma gratuïta a una col·lecció de grans pel·lícules europees per  projectar-les en sessions educatives i sense finalitat comercial. Cada pel·lícula s’acompanya de materials pedagògics específics que proporcionen les eines necessàries pel descobriment actiu, creatiu i reflexiu del cinema. El projecte es dirigeix...
Xarxa Treballem amb Joves

Xarxa Treballem amb Joves

Durant 2016 s’ha posat en marxa una iniciativa que avança amb discreció però també amb determinació. Es tracta de la Xarxa Treballem amb Joves, que intenta posar en relació estable a professionals que dediquen una part significativa de la seva activitat a treballar amb els joves des de qualsevol disciplina del coneixement, de l’acció pública o de la iniciativa social. Fuig de corporativismes professionals i busca la complicitat de treballadors que persegueixen objectius similars però que difícilment entren en contacte a causa de la segmentació i impermeabilitat que massa sovint presideixen els diferents sectors d’activitat. Què tenen en comú un professor de secundària, un policia municipal, un educador social, un informador juvenil, la infermera d’un CAP, una psicòloga o un investigador en sociologia? Que treballen amb joves. Tots treballen amb joves i, en canvi, en molt poques ocasions entren en contacte entre sí, gairebé mai no comparteixen experiències i, encara menys, construeixen projectes junts. La Xarxa Treballem amb Joves és, justament, un intent de trencar barreres, d’estendre ponts, de compartir coneixement, de buscar complicitats, de generar eines col·laboratives, d’oferir la pròpia experiència i d’aprofitar la dels altres, de construir models basats en la interdisciplinarietat, d’evitar malbaratament de recursos i de llançar idees i projectes compartits. Es diu aviat, oi? La idea va ser una de les conclusions centrals del meeting internacional Be Youth Worker Today (BYWT), que es va celebrar a Barcelona a mitjan novembre de 2015, que va ser impulsat per l’Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut (AcPpJ) i altres entitats emparentades amb el món juvenil i que va reunir 150 professionals de tota mena...
Congrés de Pedagogia Social. Tots els continguts.

Congrés de Pedagogia Social. Tots els continguts.

Entre el 14 i el 16 de setembre va tenir lloc a Girona el Congrés Internacional de Pedagogia Social, coincidint amb el XXIXè Seminari Interuniversitari de Pedagogia Social, organitzat per la Universitat de Girona en col·laboració amb la Sociedad Iberoamericana de Pedagogía Social (SIPS). L’esdeveniment presentava un subtítol prou suggerent: Pedagogia social, joventut i transformacions socials. Una part significativa dels congressistes teníem una relació estreta amb el món de les polítiques de joventut, i no fórem pocs els que vam comentar en algun moment de l’esdeveniment, entre passadissos, que si la trobada s’hagués presentat com a congrés sobre polítiques de joventut no hauria desentonat gens amb els seus continguts. No hi ha dubte que s’hi va notar la mà de Pere Soler Masó, president del comitè organitzador del congrés i impulsor fonamental del Màster Interuniversitari en Joventut i Societat. El cas és que la intervenció en el món dels joves va tenir un paper central en les conferències, simposis i comunicacions del congrés, i hi van sovintejar les presentacions d’experiències en aquest àmbit, tot sovint des de l’òptica del treball comunitari i les actuacions socioeducatives. Resulta especialment interessant comprovar que el camp de les polítiques de joventut mereix l’atenció i motiva l’aproximació acadèmica des de diverses disciplines del coneixement, i que les pràctiques professionals i els projectes que en desenvolupen els continguts són útils per millorar i ampliar el coneixement de la nostra societat i de les seves transformacions socials. Si teniu interès a aprofundir en els continguts del congrés ja podeu descarregar un ampli volum digital que recull la totalitat dels textos que s’hi van presentar, ja sigui...
La Verónica Cartonera

La Verónica Cartonera

Efectivament, la Verónica Cartonera és una editorial. Ja us podeu treure del cap la idea d’editorial que teniu, perquè amb la Verònica us equivocareu. Jo en vaig tenir notícia perquè va editar el llibre d’Anna Subirats i Oriol Barba, Gestió comunitària i transformació social (del qual tinc pendent parlar-ne en aquest web) i em calia llegir-lo perquè en l’edició de 2015 d’Interacció havia de debatre amb ells dos justament sobre els continguts de la seva publicació. I la veritat és que em va costar trobar-lo. Les eines de difusió de l’editorial són aquest bloc i  aquesta pàgina de feisbuc, i en cap dels dos mitjans no faciliten gaire la feina de contactar-hi perquè no hi apareixen telèfons ni adreces de correu electrònic. El cas és que jo només volia saber en quines llibreries o altres establiments en podia adquirir un exemplar. A la fi vaig trobar (no em feu dir com, perquè no ho recordo) una adreça email i els vaig escriure per demanar informació. Ni cas. Va arribar el dia del debat i jo no havia aconseguit la publicació. L’Oriol i l’Anna me’n van regalar un exemplar minuts abans de començar i, lògicament, durant el diàleg (que va ser altament interessant, sobretot per la part que toca a ells dos) no m’hi vaig referir. Un parell de setmanes després vaig rebre contesta, finalment, als meus missatges, i vaig descobrir que la falta d’atenció a les meves peticions era causada per l’absència temporal de l’ànima de l’editorial, que estava de viatge. Això ja explica que l’organització és petita (jo diria que unipersonal) i que el projecte és singular i...
Equipaments per a joves. Com ho fem?

Equipaments per a joves. Com ho fem?

El Local és l’equipament municipal per a joves de Canovelles i acaba de complir divuit anys de vida. Per celebrar-ho, a banda d’una llarga programació d’activitats a la població, s’ha organitzat una jornada de debat per reflexionar sobre els diferents models de gestió d’aquest tipus de serveis. Tindrà lloc el 27 de gener, i els organitzadors m’han demanat que faci una exposició inicial per posar damunt de la taula les diverses fórmules que coexisteixen a Catalunya, amb alguna reflexió per posar l’accent en els punts forts de cadascuna d’elles i també en les dificultats que han d’afrontar. Però, sens dubte, la part més interessant de la jornada serà la taula rodona que moderaré, i en la qual es mostraran quatre experiències singulars, exposades per alguns del seus responsables. Els assistents coneixeran l’Espai Jove La Capella, de Sant Vicenç dels Horts, de gestió municipal (@espailacapella), l’Espai Jove la Fontana, al barri de Gràcia de Barcelona, gestionat pel Consell de la Joventut de Barcelona però amb una història en la que s’hi han donat totes les fórmules possibles (@EjLaFontana – @cjbcn – @helenaguiu) i La Nau, de Barberà del Vallès, de gestió municipal amb la participació directa dels joves del municipi . Que les actuacions públiques en matèria de joventut no es poden entendre sense fórmules efectives de participació és un lloc comú compartit per tothom que opina sobre la qüestió, però la manera com aquestes intencions i discursos es duen a la pràctica és tota una altra cosa. En un marc més ampli, s’està produint avui un debat especialment interessant sobre la gestió comunitària de serveis culturals i socials, la...
Laboratori de creació

Laboratori de creació

No és ni freqüent ni fàcil que des d’una àrea de Joventut municipal s’impulsi un projecte de promoció de la creació artística amb tanta determinació com ho fan a Terrassa. BaumannLab es defineix com un laboratori de creació jove, i centra el seu esforç a donar suport a la producció i a la creació artística. El seu punt de partida són les arts visuals i el pensament contemporani. Es tracta d’una iniciativa exemplar, que uneix una proposta conceptual i una estructura de gestió molt ben definida amb multiplicitat de línies d’actuació. Beques per a la producció, residències, una programació expositiva, propostes formatives, col·laboracions estables amb institucions artístiques externes, treball amb centres educatius, tota mena de serveis orientats a generar espais de relació i a compartir experiències artístiques, un gust especial per la innovació i, sobretot, una actitud oberta que el fa permeable a tota mena de noves propostes. Fa ja cinc anys que treballen de manera estable i, tot i que el desenvolupament del projecte ha estat progressiu, des del primer moment han cobert expectatives. Més enllà de l’èxit puntual de les seves iniciatives, que com arreu pot ser desigual i variable, allò més interessant de BaumannLab és que constitueix per si sol un model d’intervenció. Exemplifica una manera de posicionar-se davant del món de la creació i aconsegueix una mixtura realment interessant amb els criteris propis de les polítiques de joventut. Els responsables de les àrees municipals de joventut del país s’interroguen tot sovint sobre la manera com s’ha de treballar en l’àmbit de la creació, i no els resulta gaire fàcil defensar la conveniència de posar dempeus...

Pin It on Pinterest