El valor de copiar, tunejar i empeltar

El valor de copiar, tunejar i empeltar

Els focs d’artifici fan bonic però duren poc. Aquesta podria ser una de les idees de fons de la plataforma de bones pràctiques en joventut que impulsa des de 2012 l’Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut (AcPpJ). Durant el darrer trimestre de 2016 s’ha fet pública la quarta convocatòria per recollir projectes que reuneixin les condicions necessàries per incorporar-se a la plataforma i que s’adreça a tots els professionals del país. Previsiblement arribaran propostes d’arreu de Catalunya, d’entre les quals se’n seleccionaran entre tres i cinc que passaran a engruixir la llista de bones pràctiques. El procés és pausat i tranquil. Les propostes arribaran a la coordinació tècnica de l’AcPpJ, que les traslladarà al Consell Avaluador de Bones Pràctiques, un grup d’experts que es renova anualment i que revisa també de forma periòdica i sistemàtica els criteris en què basa la seva actuació. El consell garbellarà els projectes rebuts i en farà una primera tria per assegurar que compleixen els requisits necessaris. Es recollirà informació detallada dels projectes que hagin passat la primera selecció i es tornaran a avaluar, aquesta vegada amb la participació i opinió de les antenes de l’associació, un grup de professionals distribuïts arreu del territori que col·laboren en la difusió i promoció del projecte i que aporten la seva opinió, matisada pels respectius contextos territorials. Amb la seva ajuda el consell farà la darrera elecció, i entre tres i cinc projectes rebran el vist-i-plau per ser incorporats a la plataforma. A partir d’aquest moment, el coordinador de la plataforma farà una síntesi de la informació recollida per a cada projecte i redactarà...
L’educació social com a garant dels drets de la ciutadania

L’educació social com a garant dels drets de la ciutadania

En un dels espais de debat que van tenir lloc durant el Congrés de Pedagogia Social que es va celebrar a Girona entre el 14 i el 16 de setembre d’enguany vaig afirmar que els serveis socials al nostre país tenen, encara avui, una concepció massa assistencialista i que s’ocupen poc de l’atenció al comú de la ciutadania, més enllà de les mesures pal·liatives de les situacions de desavantatge i de les emergències socials. Un dels professionals que participaven al debat -que era, si no m’equivoco, educador social- va mirar de rebatre la meva afirmació tot assegurant que jo parlava del passat, i que la transformació dels serveis socials en la direcció que jo reclamava ja és un fet. Ara em trobo que els amics del CEESC proposen com a tema de reflexió per al Carnaval de blocs, justament, la dicotomia entre l’assistencialisme i la feina d’apoderament dels ciutadans per  la defensa del seus drets. L’assistencialisme no deu ser una realitat tan superada si el posem en l’eix d’una discussió que pretén arribar al conjunt de la professió. Tanmateix, no tinc gaire interès a intervenir en un hipotètic debat entre aquests dos extrems de la intervenció pública, entre d’altres coses perquè, malgrat tota la meva vida professional s’ha mogut pels llindars i fronteres difuses del que, en termes extensos, podem entendre com a intervenció socioeducativa, no tinc a les mans informació ni criteri suficient com per fer-me fort en la defensa d’una o altra postura. M’interessa molt més, en canvi, apuntar breument una idea que no és gens original, però que a còpia de fer-se tossudament present en les...
Jornada tècnica del procés comunitari de Tortosa

Jornada tècnica del procés comunitari de Tortosa

El 30 de juny de 2016 vaig conduir una jornada tècnica del procés comunitari de Tortosa en la qual es van reunir 45 professionals de diferents disciplines i de diferents administracions que treballen en relació amb els joves a la ciutat. L’objectiu era validar la diagnosi que els propis joves havien fet prèviament a través d’un procés participatiu, en la qual identificaven les principals problemàtiques que els afecten. Em van encarregar una xerrada sota el títol Polítiques de Joventut, treball en xarxa per obrir a jornada tècnica, en la qual vaig proposar criteris i condicions necessàries per tal que el desenvolupament del futur pla local de joventut s’impulsés en clau de xarxa, tant pel que fa al treball interdepartamental o transversal, com pel que fa a la gestió comunitària dels joves. Després de la xerrada tots els assistents es van organitzar en grups temàtics per revisar la diagnosi elaborada pels joves, van proposar indicadors tècnics per contrastar l’opinió amb un coneixement rigorós de la realitat, i van formular possibles actuacions per desplegar el futur pla local de manera atengués les demandes explicitades pels joves. Després de la posada en comú de les conclusions de cada grup vaig fer un tancament de la jornada recollint els elements més significatius de tot el treball desenvolupat. El procés comunitari que s’està desplegant a Tortosa des de fa ja uns quants anys, i del qual la política de joventut n’és només una part, és extraordinàriament interessant per la diversitat d’agents que hi intervenen i per l’estructura de treball amb què el desenvolupen. En aquest context, l’ajuntament és un agent més del procés comunitari...
La Verónica Cartonera

La Verónica Cartonera

Efectivament, la Verónica Cartonera és una editorial. Ja us podeu treure del cap la idea d’editorial que teniu, perquè amb la Verònica us equivocareu. Jo en vaig tenir notícia perquè va editar el llibre d’Anna Subirats i Oriol Barba, Gestió comunitària i transformació social (del qual tinc pendent parlar-ne en aquest web) i em calia llegir-lo perquè en l’edició de 2015 d’Interacció havia de debatre amb ells dos justament sobre els continguts de la seva publicació. I la veritat és que em va costar trobar-lo. Les eines de difusió de l’editorial són aquest bloc i  aquesta pàgina de feisbuc, i en cap dels dos mitjans no faciliten gaire la feina de contactar-hi perquè no hi apareixen telèfons ni adreces de correu electrònic. El cas és que jo només volia saber en quines llibreries o altres establiments en podia adquirir un exemplar. A la fi vaig trobar (no em feu dir com, perquè no ho recordo) una adreça email i els vaig escriure per demanar informació. Ni cas. Va arribar el dia del debat i jo no havia aconseguit la publicació. L’Oriol i l’Anna me’n van regalar un exemplar minuts abans de començar i, lògicament, durant el diàleg (que va ser altament interessant, sobretot per la part que toca a ells dos) no m’hi vaig referir. Un parell de setmanes després vaig rebre contesta, finalment, als meus missatges, i vaig descobrir que la falta d’atenció a les meves peticions era causada per l’absència temporal de l’ànima de l’editorial, que estava de viatge. Això ja explica que l’organització és petita (jo diria que unipersonal) i que el projecte és singular i...
Els nouvinguts i la cultura

Els nouvinguts i la cultura

No és pas gaire difícil caure en el cofoisme en lloar l’associacionisme català, i tampoc no estalviem elogis quan afirmem tot sovint que Catalunya és una societat d’acollida. Però més enllà de les afirmacions categòriques basades en generalitats hi ha el coneixement precís de la nostra realitat. A això s’han dedicat els sociòlegs Marta Rovira i Enric Saurí en el remarcable treball de recerca Diversitat i integració en l’associacionisme cultural català, que explora amb encert la capacitat i els mecanismes d’incorporació social que es despleguen a través de la cultura popular i les associacions que hi estan lligades, i les vies diverses d’aproximació a aquest món que usen els nouvinguts.  La cultura popular és una eina essencial de socialització i un mecanisme molt potent d’acollida per a les persones i col·lectius immigrats. Però més enllà de l’afirmació general, resulta molt valuós comptar amb una descripció dels models amb què es produeixen aquests fenòmens. Rovira i Saurí aporten amb la seva recerca molts dels elements que, efectivament, permeten sostenir les virtuts i lloances amb què he començat aquest text, però tampoc no s’estan de destacar les febleses i els riscos que acompanyen el món associatiu en aquest àmbit i adopten, per tant, una visió crítica quan convé. Aquest treball va guanyar la primera Beca d’Estudis de l’Associacionisme cultural Català 2013, i es va publicar en un número monogràfic de Canemàs, Revista de Pensament Associatiu, a principis de 2015. La beca i la revista són una iniciativa de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català. Tant per als que es mouen en l’àmbit de l’associacionisme cultural, com per als que treballen en el...
Trobades improbables

Trobades improbables

Els espais de trobada improbables són aquells en els quals ens relacionem i interactuem amb persones que no formen part dels nostres cercles habituals, que pertanyen a cultures diferents, que tenen origen en territoris llunyans, que mai no arribarem a conèixer si no fem un acte de voluntat per entrar-hi en contacte. Són els paquistanesos que porten la botiga de la cantonada, els xinesos que han comprat el bar de la plaça, els pares magribins dels companys d’escola dels nostres fills, els gitanos de la parada del mercat… Ens creuem cada dia amb ells, hi tenim breus contactes quan els paguem la barra de pa o el cafè, els saludem de lluny a la sortida del cole, però no sabem qui són, què fan, com fan i què senten. És poc probable que arribem a compartir-hi gaires coses si no fem una passa endavant per generar… espais improbables. Espais de trobada improbables. Aquesta va ser una de les moltes idees que ens van regalar Carlos Giménez i Dolores Juliano en l’acte de presentació del Col·lectiu i+, que va tenir lloc el 14 d’octubre a La Seca, i que es va convertir en una excusa excel·lent per sentir parlar aquests dos  personatges, antropòlegs de capçalera per a qualsevol persona interessada en la convivència intercultural, la diversitat com a valor i la perspectiva de gènere. Va estat una hora i mitja de conversa intensíssima, en la qual es van comprimir amb una claredat admirable multitud de conceptes que el comú dels mortals tenim habitualment moltes dificultats, no ja per explicar, sinó per entendre. Giménez i Juliano van ser padrí i madrina...

Pin It on Pinterest