Articles

El món segons Pep Montes

Zona de confort

Durant la marató de jornades, taules rodones, congressos, seminaris i trobades de diversa naturalesa que, com cada any, han omplert les nostres agendes professionals durant el darrer trimestre de 2015, he sentit infinitat de vegades algú que em demanava amb insistència que abandonés la meva zona de confort.

Abans i després del BYWT

Mai abans no s’havien reunit a Catalunya cent cinquanta treballadors de joventut d’onze estats de la Unió Europea per iniciativa pròpia. Animadors socioculturals, informadors juvenils, educadors socials, tècnics municipals de joventut, treballadors de carrer, monitors, professors, dirigents d’entitats…

Enredando. Juventud en red

Ponència central del VI Foro de Juventud de Vitoria-Gasteiz, organitzat pel Consejo de la Juventud de Euskadi i l’Ajuntament de Vitoria, el 7 d’abril de 2011.

Ponent a Interacció

Vaig participar com a ponent en un dels debats d’Interacció 2015, fent el contrapunt a Oriol Barba i Anna Subirats, en la presentació d’un dels eixos previstos pels organitzadors: Pros i contres de la gestió comunitària de la cultura.

Premi Quim Grau

Vaig col·laborar en l’acte de presentació de la quarta edició del Premi Internacional en Educació Social Joaquim Grau i Fuster moderant una taula rodona sobre bones pràctiques amb joves i infants. El premi va ser per l’educadora Anna Xartó.

CoNCA. Elogi de la complexitat.

Poques paraules s’usen tant per descriure el món cultural com complexitat. En un entorn reconegut de crisi, durant l’acte de presentació de l’informe anual del CoNCA sobre l’estat de la cultura i les arts es va fer un ús persistent d’aquesta paraula per mostrar el camí que cal seguir per superar la crisi.

La gestió del canvi

El 29 d’abril de 2010 vaig fer una xerrada a Torre Jussana, en el marc del XVI fòrum La Primavera de les Associacions, per explicar la transformació de l’Ateneu Barcelonès mentre jo en vaig ser el gerent. Aquest és el text en què vaig basar la meva intervenció.

Professionals per la diversitat

He participat en el projecte comunicatiu d’aquest nou col·lectiu, elaborant materials descriptius i de presentació dels seus components, de la seva activitat, dels seus serveis i de les seves propostes col·laboratives.

Entitats solidàries i lliures

Vaig fer de relator de la jornada L’associacionisme cultural: la construcció d’una societat solidària i lliure i en vaig redactar les conclusions, que es va presentar el 4 de juny de 2015 al Teatre de Sarrià.

Coordinació de Bones Pràctiques

Sóc coordinador del projecte Bones Pràctiques en l’Àmbit de la Joventut, de l’Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut des de la seva creació, l’any 2012.

Gerència de l’Acellec

Sóc gerent de l’Acellec (Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultural) la seva fundació i l’Escola EFA des de juny de 2011.

Laboratori de creació

No és ni freqüent ni fàcil que des d’una àrea de Joventut municipal s’impulsi un projecte de promoció de la creació artística amb tanta determinació com ho fan a Terrassa. BaumannLab es defineix com un laboratori de creació jove, i centra el seu esforç a donar suport a la producció i a la creació artística.

Cultura digital

No cal ser un incondicional de les tecnologies per admetre que el món de la virtualitat ha difuminat fronteres entre sectors artístics i ha allunyat els límits d’allò imaginable. Tant si és per viure-la com si és per combatre-la, tant si és per observar-la amb escepticisme com si és per submergir-vos-hi sense recança, resulta innegable l’interès d’estar al dia d’això que hem batejat com a cultura digital.

XOC de tendències culturals

XOC és una metàfora d’impacte, de contrast d’idees però també és un acrònim dels conceptes Xarxa, Oberta i Comunitat. Una jornada que vol incentivar el debat des de la pluralitat de veus de professionals de la cultura i des de mirades de professionals d’àmbits amb vincles tangencials amb la cultura.

Els nouvinguts i la cultura

No és pas gaire difícil caure en el cofoisme en lloar l’associacionisme català, i tampoc no estalviem elogis quan afirmem tot sovint que Catalunya és una societat d’acollida. Però més enllà de les afirmacions categòriques basades en generalitats hi ha el coneixement precís de la nostra realitat.

Sector cultural? Encara n’hem d’aprendre

Fa uns dies contestava una piulada de l’amic Carles Spa tot dient-li que era un insensat. No es tractava pas d’un d’aquests intercanvis viscerals d’insults, cada cop més freqüents a twitter, a causa de controvèrsies polítiques. Era més aviat una expressió d’admiració per la seva gosadia.

Cultura: parlem.. i què més?

Ens costaria trobar algun àmbit d’activitat que generi més opinió i debat que el de la cultura. Hi ha ara mateix un cert consens públic en el fet que el món de la cultura viu un moment de crisi, tant si ho entenem des del punt de vista de les dificultats econòmiques com si ens ho plantegem des de l’òptica del canvi de model(s) a què ens veiem abocats per infinitat de condicionants que avui sotgen el sector.

Trobades improbables

Els espais de trobada improbables són aquells en els quals ens relacionem i interactuem amb persones que no formen part dels nostres cercles habituals, que pertanyen a cultures diferents, que tenen origen en territoris llunyans, que mai no arribarem a conèixer si no fem un acte de voluntat per entrar-hi en contacte.

Xerrem?

És fàcil que tinguem en comú alguna de les coses que explico en tots aquests textos.
Ens ho expliquem?

Fer xarxa és compartir.

7 + 9 =

Pin It on Pinterest