Articles

El món segons Pep Montes

Cornellà reactiva la seva política de joventut

Estic redactant el Pla Local de Joventut de Cornellà per al periode 2018-2022. Hem d’encaixar algun dels projectes juvenils més rellevants de l’entorn metropolità, com les Nits Insòmnia o el Còmic Cornellà amb en un entorn d’innovació i talent juvenil.

Pla d’Usos de l’Espai Jove del Port del Masnou

L’Ajuntament del Masnou prepara la posada en marxa de l’Espai Jove del Port, un equipament que ha d’esdevenir la nova referència de les seves polítiques de joventut. Els he elaborat una proposta preliminar de pla d’usos per a l’espai per tal que les reformes físiques que hi facin s’adiguin amb les necessitats i potencials dels joves masnovins.

Valtonyc: ara ens toca a nosaltres

Ens repugna tota mena de censura, tant si ve d’autoritats electes com si ve d’autoritats judicials. La democràcia no pot admetre límits que escapcin la llibertat d’expressió i opinió. Res que no afecti els drets humans ni les llibertats individuals o col·lectives no pot ser mutilat. I si li tapen la boca a Valtonyc ens mutilen a tots.

Governança cultural

La Fundació Josep Irla, think tank d’ERC, ha publicat Governança cultural, identitat i territori. Polítiques culturals a Catalunya: 1980-2016. Es tracta d’un estudi liderat pel sociòleg Joaquim Rius Ulldemolins, del qual són coautors els analistes culturals Santi Martínez Illa i Mariano Martín Zamorano.

Projecte HEBE: apoderament juvenil

A mitjan desembre passat es van presentar a Girona algunes de les dades i resultats del projecte HEBE, una investigació molt ambiciosa sobre l’apoderament juvenil que es va iniciar el 2014 i que ara comença a donar fruits.

A Masquefa, parlant d’espais joves

La jornada Present i futur dels equipaments municipals de joventut, que forma part del cicle Connexions, de la Oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona, va afrontar el 15 de desembre el debat sobre la situació actual i la visió de futur per als espais juvenils. La presentació d’un document de reflexió i la celebració de tres diàlegs entre tècnics de joventut i experts en comunicació, en perspectiva de gènere i en participació, van ser els plats forts de la jornada.

Equipaments juvenils: els debats

El debat sobre la naturalesa, les finalitats i la idoneïtat dels equipaments de joventut és recurrent. Però l’experiència ens diu que les preguntes que es van repetint al llarg del temps han obtingut respostes diferents en funció del periode en què han estat formulades, i que cadascuna d’aquestes ha suposat una passa endavant en el desenvolupament de les polítiques de joventut.

Grup de treball sobre equipaments juvenils

Formo part d’un grup de treball tècnic impulsat per la Oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona per valorar la situació dels equipaments juvenils i definir reptes de futur. He redactat amb el seu suport el document Els equipaments juvenils. Reflexions, certeses i reptes, presentat el 15 de desembre de 2017 al cicle Connexions. Durant 2018 continua el treball d’aquest grup tècnic.

Cinema d’autor: passin i vegin

La plataforma CinEd, nascuda d’un programa de cooperació europea, arriba a Catalunya gràcies a A Bao A Qu, que s’encarrega de promoure-la i impulsar-la a l’Estat espanyol. El projecte permet accedir de forma gratuïta a una col·lecció de grans pel·lícules europees per projectar-les en sessions educatives i sense finalitat comercial.

Curs online sobre polítiques de Joventut

Les claus de les polítiques de joventut és un curs online impartit des de la plataforma e-learning de l’Escola EFA, i jo en sóc el tutor i formador. Ja anem per la cinquena edició, amb gairebé 60 alumnes en total.

Redacció del Pla Local de Joventut de Cambrils

El 2020 el Pla Municipal de Joventut de Cambrils complirà vint anys de vida. El 2016 vaig redactar la quarta actualització d’aquest document estratègic, la que ha de menar la política de joventut cambrilenca a aquesta data tan significativa.

El valor de copiar, tunejar i empeltar

La plataforma de bones pràctiques en joventut és una referència segura. Els projectes que s’hi mostren han tingut un grau rellevant d’èxit, però a més d’explicar les seves virtuts, mostren també els defectes, les dificultats que han hagut de superar i les que encara no han pogut deixar enrere.

Coses que els empresaris de la cultura, l’educació i el lleure volien sentir

No sempre és fàcil parlar del món de l’empresa quan s’aborda des de les polítiques culturals, educatives o socials. És un lloc comú en el tarannà del país castigar la iniciativa particular quan gosa aventurar-se en els sectors que podríem anomenar d’interès col·lectiu o de promoció del be comú. Però en la Nit de l’Empresari de Cecot s’hi van dir coses que els empresaris de la cultura, de l’educació i del lleure volien sentir.

Xerrem?

És fàcil que tinguem en comú alguna de les coses que explico en tots aquests textos.
Ens ho expliquem?

Fer xarxa és compartir.

1 + 10 =

Pin It on Pinterest