El Casal de Joves de Masquefa, que està ubicat a l’antiga fàbrica Rogelio Rojo, va acollir el 15 de desembre una nova jornada del cicle Connexions, de l’Oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona, dedicat aquesta vegada als equipaments juvenils. Durant l’acte es va presentar la publicació del document Els equipaments juvenils. Reflexions, certeses i reptes, resultat de la tasca d’un grup de treball tècnic integrat per l’equip de l’Oficina del Pla Jove, membres del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya, i dels tècnics de joventut dels ajuntaments de Canovelles, Masquefa, Mataró, Sant Hipòlit de Voltregà i Vilafranca del Penedès. Jo vaig participar també en la redacció del document, i em va tocar fer-ne la presentació, al costat d’Albert Montejano, de l’Oficina del Pla Jove.
El document repassa nou àmbits clau en la gestió d’equipaments juvenils i els analitza des d’una triple perspectiva. Per a cadascun d’ells realitza una reflexió extensa, basada en el coneixement de la realitat actual dels espais juvenils a la demarcació de Barcelona, i descriu les principals dificultats que afronten, els èxits assolits i les contradiccions que s’hi viuen. En segon lloc enumera un seguit de certeses basades en el coneixement acumulat i validat pels més de trenta anys de gestió de polítiques públiques de joventut a Catalunya. Es tracta d’aportar arguments i elements de defensa dels projectes d’equipaments juvenils per als professionals que en són responsables. Finalment, per a cadascun dels nou àmbits analitzats es suggereixen temàtiques de debat obert, interrogants que encara avui cal resoldre i que podrien centrar el treball d’espais de coordinació i relació entre professionals. En la meva presentació del document vaig fer especial èmfasi en la necessitat de generar una xarxa d’equipaments que doni ple sentit a aquesta expressió: que sigui un espai professional d’intercanvi de coneixement i experiències, de debat sobre mètodes i sistemes de treball tècnic, i de promoció de la complementarietat entre els diferents equipaments distribuits arreu del territori.
De fet, la proposta queia en terreny adobat, perquè en la mateixa jornada es va anunciar ja la continuïtat del grup de treball tècnic sobre equipaments engegat durant 2017. Després de la benviguda a l’acte, que va ser a càrrec de l’alcalde de Masquefa, Xavier Boquete, va intervenir Oriol Fernández, cap de l’Oficina del Pla Jove, que va assegurar, entre d’altres qüestions, que al llarg de 2018 es generarà un sistema de suports i ajuts tècnics per a la gestió i impuls d’equipaments juvenils.
El gruix de la jornada es va consumir amb tres diàlegs sobre aspectes clau en la gestió d’espais joves. En cadascun d’ells hi participava una experta en l’àmbit triat, i un professional de joventut amb experiència pràctica en ell. La primera parella la van formar la consultora en xarxes i comunicació Dolors Reig, i el tècnic de Granollers, Jaume Casacuberta. Reig va deixar clar que fins al moment no hem estat capaços d’adreçar-nos als joves amb els codis que usen habitualment en els seus canals i espais de relació. Va fer una llarga llista de consells i recomanacions i va animar els professionals de joventut a introduir-se en el coneixement de les diverses xarxes socials, no només com a vehicle d’emissió d’informació cap als joves sinó com a instrument per desenvolupar projectes pràctics. Va insistir, de fet, en la necessitat de generar l’entorn i els recursos necessaris per facilitar que siguin els propis joves els que, amb l’ús hàbil i àgil de les xarxes, elaborin continguts i accions pròpies de les polítiques de joventut. Casacuberta, per la seva banda, va explicar alguna de les mesures que han pres des del Gra, equipament de joventut de Granollers, per aproximar-se als joves a través de les xarxes.
El segon diàleg es va dedicar a la visió de gènere, i va posar en relació Sara Barrientos, de l’Associació Candela per a la Investigació i l’Acció Comunitària, i Núria Pérez, tècnica de joventut de Masquefa. Barrientos va explicar que la major part d’equipaments estan clarament masculinitzats i va intentar reflexionar sobre les causes d’aquesta situació. Núria Pérez, per la seva banda, va explicar com es viu i es treballa aquesta qüestió justament des del Casal de Joves de Masquefa. Barrientos i Pérez van proposar diverses maneres d’aproximar-se a la problemàtica amb perspectiva de gènere i van posar en evidència que no hi ha una fórmula única ni fàcil per revertir la situació descrita. Diversos interrogants van quedar a l’aire, i es va obrir la porta a afrontar aquest repte de forma preferent en els nous debats tècnics.
El tercer diàleg va estar en mans de Carola Castellà, del Servei de Convivència, Diversitat i Participació Ciutadana de la Diputació de Barcelona, i de Vanesa Cabeza, tècnica de joventut de Lliçà d’Amunt. Castellà va explicar una experiència especialment interesssant que s’està realizant des de fa dos anys a Igualada, a partir de la qual els joves del municipi estan definint i acompanyant la remodelació d’un edifici en desús que esdevindrà aviat un equipament per a joves. Cabeza, per la seva banda, va explicar de quina manera intenta generar espais de participació en un municipi amb recursos modestos.
La jornada va omplir de gom a gom l’espai central del Casal de Joves de Masquefa, amb més d’un centenar de participants. Tots els assistents es van endur un exemplar del document editat per la Diputació de Barcelona, i la promesa que al llarg de 2018 la Oficina del Pla Jove articularà un sistema de suports tècnics per als responsables d’equipaments juvenils.
En aquest enllaç podeu trobar tots els materials vinculats a la jornada, i en aquest altre, la publicació completa, en PDF, Els equipaments juvenils. Reflexions, certeses i reptes
Comentaris recents