Comunicar fa por

Comunicar fa por

Una afirmació com la que encapçala aquest text podria semblar una bestiesa en l’era de la revolució tecnològica, justament quan la nostra quotidianitat està permanentment ocupada per missatges que ens arriben d’arreu, que apunten en totes les direccions possibles, que saturen la nostra capacitat de comprensió i que exigeixen resposta immediata. Mai com avui ha circulat tanta informació i mai com avui no s’ha imposat la comunicació com a simple senyal d’existència. Qualsevol entorn professional fa necessari un entorn comunicatiu, i tenir veu en el context en què a cadascú li correspon actuar no és una condició d’èxit sinó una simple necessitat de supervivència. Emetre senyals al món, amb insistència i periodicitat, és el mínim que s’exigeix a qualsevol agent que vulgui tenir alguna possibilitat de ser tingut en compte per a…. qualsevol cosa. Cal dir coses. Sense aturador. Importa la quantitat i la freqüència. La velocitat té premi. Cal parlar molt i fer-ho sovint. Però comunicar fa por. No fa por emetre missatges, perquè tenim infinitat d’instruments per fer-ho, facilitats a dojo per donar senyals de vida, estímuls permanents que ens animen a manifestar-nos, premis banals per a la presència mediàtica, reconeixements complaents per a la simple ocupació de l’espai comunicatiu. La quantitat és l’objectiu, la velocitat l’instrument que ens hi porta. Si som ràpids som els primers a dir qualsevol cosa i, sobretot, guanyem temps per a dir-ne més. És evident que, amb aquestes premisses, la tecnologia i les seves possibilitats il·limitades és el factor clau. Malgrat tot, però, comunicar fa por. I és que de qualsevol cosa en diem comunicar. Jo vaig estudiar en una facultat...

Pin It on Pinterest