La respuesta de las políticas de juventud: la proximidad

Artículo publicado en el número 53 (primer trimestre 2011) de la revista Athenai. Cuadernos de reflexión y pensamiento, uno de los principales órganos de expresión de la Fundación Atenea, una institución dirigida por el sociólogo Domingo Comas, profesor en la Universidad Autónoma de Madrid, investigador y experto en políticas de juventud. La fundacón es de ámbito estatal y desarrolla des de hace más de 25 años una tarea intensa de intervención con colectivos en situación de vulnerabilidad, de investigacion social y de difusión entre la ciudadanía de la realidad social para logar una mayor sensibilidad y propiciar la reflexión y el debate. El número 53 de Athenai está dedicado a la reflexión sobre la situación hoy de las políticas de juventud. El desarrollo de las políticas de juventud ha seguido en España un camino ciertamente peculiar si las comparamos con las dinámicas de los paises europeos que son habitualmente nuestra referencia de progreso. No pretendo en este artículo hacer un ejercicio de política comparada, pero si que me interesa destacar de que manera puede influir la singularidad española en el actual contexto socioeconómico, y alertar sobre los riesgos que esta diferencia puede suponer para nuestras políticas de juventud. La incorporación tardía de España a las politicas de ayuda social respecto a lo que fue habitual en buena parte dela Europaoccidental y el diferencial que, tanto en términos relativos como absolutos, se mantiene aún en lo que se refiere al esfuerzo econòmico en este ámbito, dejó a la juventud, especialmente en el periodo de nuestra transición democrática, en una situación de desatención alarmante. Fue en ese momento cuando se produjo...
Jornada sobre equipaments juvenils

Jornada sobre equipaments juvenils

El 27 de gener de 2016 vaig fer la ponència central d’una jornada dedicada a reflexionar sobre els diferents models i criteris per a la gestió d’equipaments de joventut i vaig moderar una taula rodona d’experiències en aquest camp. L’organització era a càrrec de l’Oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona, del Consell Comarcal del Vallès Oriental i de l’Ajuntament de Canovelles. La jornada va ser l’acte de cloenda d’una llarga programació d’activitats per celebrar el divuitè aniversari de El Local, l’equipament juvenil de referència de Canovelles. L’acte va tenir lloc al Teatre Auditori Can Palots i les experiències que s’hi van presentar van ser les de l’Espai Jove la Capella de Sant Vicenç dels Horts (amb Josep Escofet, tècnic de joventut), la Nau de Barberà del Vallès (amb Jordi Freixas, tècnic de joventut) i l’Espai Jove la Fontana (amb Helena Guiu, directora de l’equipament), del barri de Gràcia de Barcelona. La jornada, que va reunir gairebé 150 persones, entre professionals de joventut i regidors, es va cloure amb una visita a El Local, acompanyats pels seus responsables tècnics i per diversos membres del consell de joventut de la localitat. La jornada es va anomenar El LOCAL es fa gran: experiències de gestió d’equipaments juvenils....
La Verónica Cartonera

La Verónica Cartonera

Efectivament, la Verónica Cartonera és una editorial. Ja us podeu treure del cap la idea d’editorial que teniu, perquè amb la Verònica us equivocareu. Jo en vaig tenir notícia perquè va editar el llibre d’Anna Subirats i Oriol Barba, Gestió comunitària i transformació social (del qual tinc pendent parlar-ne en aquest web) i em calia llegir-lo perquè en l’edició de 2015 d’Interacció havia de debatre amb ells dos justament sobre els continguts de la seva publicació. I la veritat és que em va costar trobar-lo. Les eines de difusió de l’editorial són aquest bloc i  aquesta pàgina de feisbuc, i en cap dels dos mitjans no faciliten gaire la feina de contactar-hi perquè no hi apareixen telèfons ni adreces de correu electrònic. El cas és que jo només volia saber en quines llibreries o altres establiments en podia adquirir un exemplar. A la fi vaig trobar (no em feu dir com, perquè no ho recordo) una adreça email i els vaig escriure per demanar informació. Ni cas. Va arribar el dia del debat i jo no havia aconseguit la publicació. L’Oriol i l’Anna me’n van regalar un exemplar minuts abans de començar i, lògicament, durant el diàleg (que va ser altament interessant, sobretot per la part que toca a ells dos) no m’hi vaig referir. Un parell de setmanes després vaig rebre contesta, finalment, als meus missatges, i vaig descobrir que la falta d’atenció a les meves peticions era causada per l’absència temporal de l’ànima de l’editorial, que estava de viatge. Això ja explica que l’organització és petita (jo diria que unipersonal) i que el projecte és singular i...
Crida per trobar bones pràctiques en joventut

Crida per trobar bones pràctiques en joventut

S’ha obert una nova crida per trobar projectes adreçats als joves que destaquin per la seva eficàcia, per la seva adaptació a les necessitats i demandes socials, per la capacitat d’incorporar el treball conjunt d’institucions i entitats, per tenir origen o final en la participació directa dels seus destinataris i que tinguin grapa per engrescar i actuar com a exemples positius, en els seus encerts però també en les mancances, per a professionals integrats en entitats, administracions o qualsevol altre tipus d’organització. La plataforma de bones pràctiques en joventut enceta el tercer any de vida plena, compta amb disset projectes, n’incorporarà tres de nous en les properes setmanes i acaba de llançar la quarta convocatòria per superar abans de l’estiu de 2016 la vintena de propostes. El projecte l’impulsa l’Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut (AcPpJ), que ha articulat un sistema de selecció i anàlisi de projectes que ja ha merescut l’elogi de nombroses institucions, que ha estat cridat repetides vegades per mostrar la seva experiència i que encara el 2016 amb la intenció d’introduir canvis per incrementar el nivell de participació i pluralitat en els seus processos, per generar una xarxa de col·laboradors escampada pel territori i per promoure espais de discussió i debat a partir del coneixement pràctic dels projectes inclosos a la plataforma. Els canvis i millores s’aniran introduint progressivament durant l’any que acabem d’estrenar, però de moment, i per no aturar el flux de nous projectes i iniciatives, ha llançat ja una nova crida per incrementar el seu fons documental. Les propostes de nous projectes les pot formular qualsevol persona que en...
Equipaments per a joves. Com ho fem?

Equipaments per a joves. Com ho fem?

El Local és l’equipament municipal per a joves de Canovelles i acaba de complir divuit anys de vida. Per celebrar-ho, a banda d’una llarga programació d’activitats a la població, s’ha organitzat una jornada de debat per reflexionar sobre els diferents models de gestió d’aquest tipus de serveis. Tindrà lloc el 27 de gener, i els organitzadors m’han demanat que faci una exposició inicial per posar damunt de la taula les diverses fórmules que coexisteixen a Catalunya, amb alguna reflexió per posar l’accent en els punts forts de cadascuna d’elles i també en les dificultats que han d’afrontar. Però, sens dubte, la part més interessant de la jornada serà la taula rodona que moderaré, i en la qual es mostraran quatre experiències singulars, exposades per alguns del seus responsables. Els assistents coneixeran l’Espai Jove La Capella, de Sant Vicenç dels Horts, de gestió municipal (@espailacapella), l’Espai Jove la Fontana, al barri de Gràcia de Barcelona, gestionat pel Consell de la Joventut de Barcelona però amb una història en la que s’hi han donat totes les fórmules possibles (@EjLaFontana – @cjbcn – @helenaguiu) i La Nau, de Barberà del Vallès, de gestió municipal amb la participació directa dels joves del municipi . Que les actuacions públiques en matèria de joventut no es poden entendre sense fórmules efectives de participació és un lloc comú compartit per tothom que opina sobre la qüestió, però la manera com aquestes intencions i discursos es duen a la pràctica és tota una altra cosa. En un marc més ampli, s’està produint avui un debat especialment interessant sobre la gestió comunitària de serveis culturals i socials, la...

Pin It on Pinterest