Abans i després del BYWT

Abans i després del BYWT

Mai abans no s’havien reunit a Catalunya cent cinquanta treballadors de joventut per iniciativa pròpia, sense la convocatòria prèvia d’una administració. Mai no s’havien ajuntat al voltant de la mateixa taula animadors socioculturals, informadors juvenils, educadors socials, tècnics municipals de joventut, treballadors de carrer, monitors, professors, dirigents d’entitats… Mai no s’havien reunit a Barcelona professionals d’aquest ampli sector d’onze estats diferents de la Unió Europea. La proesa la devem a l’Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut (AcPpJ) i a l’ampli consens professional que ha sabut generar l’entitat. Era estrany i difícil d’imaginar abans que es posés en marxa, però ara que ja ha passat, podem assegurar que feia molt temps que ens calia un meeting com el que va tenir lloc a Barcelona el 25, 26 i 27 de novembre passats. El Be Youth Worker Today (BYWT), ara ja ho sabem, per a bé o per a mal, serà la frontera entre un abans i un després. Ens han dit que durant els propers dies penjaran al web oficial del meeting les conclusions dels múltiples debats i discussions que van tenir lloc i les propostes de futur que s’hi van formular. Potser no n’hi haurà cap d’especialment sorprenent, i segurament no hi haurà grans innovacions tècniques, perquè es tractava més de posar en comú el que ja sabem que fem, que no pas de descobrir grans novetats. I justament la constatació que aquest era l’objectiu és que ja comptem amb una promesa de treball immediat: abans que finalitzés el BYWT es va acordar la convocatòria d’una trobada per al proper 15 de febrer per constituir el...

Enredando. Juventud en red

Ponència central del VI Foro de Juventud de Vitoria-Gasteiz, organitzat pel Consejo de la Juventud de Euskadi i l’Ajuntament de Vitoria, el 7 d’abril de 2011. La jornada es denominava Tejiendo redes entre agentes de Juventud, i tenia com a missió reflexionar i establir criteris bàsics per promoure i estimular el treball en xarxa en l’àmbit de les polítiques de joventut. Em van demanar que proposés reflexions per promoure el debat posterior, criteris per consensuar-los i propostes de treball per estimular un possible projecte de xarxa en aquest sector de la gestió pública a nivell d’Euskadi. Parece casi imposible que hablemos hoy de impulsar cualquier ámbito de la gestión pública o del desarrollo económico, social y cultural sin tener en cuenta el trabajo en red. Se mezclan propuestas sobre nuevas formas de organización y cooperación, que aparecen a raíz de la visión cada vez más compleja que nos ofrece la sociología de nuestro entorno cotidiano, con los evidentes avances de la tecnología, que favorecen la multiplicación de espacios virtuales de relación y que dan forma práctica a proyectos que en otro tiempo quedarían condenados al limbo de la teoría. El trabajo en red hace fácil lo difícil y da apariencia de simplicidad a lo que siempre habíamos percibido como complejo. Es como si se hubiese concebido justamente para dar respuesta a las políticas de juventud, siempre definidas, desde su integralidad, como un sistema de relaciones múltiples entre todos los ámbitos de la gestión pública y todos los espacios vitales de interés para los jóvenes. La complejidad ha sido siempre el lugar común de toda propuesta de política de juventud y...

Innovación: el ser o no ser de las políticas de juventud

Ponència presentada i llegida al Congreso Internacional Jóvenes Construyendo Mundos, organitzat a Madrid, els dies 14 i 15 d’octubre de 2010 per la Universidad Nacional de Eduació a Distancia (UNED). La ponència responia a la pregunta que presidia el pannell de discussió número 4 del congrès, que era aquesta: ¿Están agotados los modelos de los programas y las políticas de juventud? Mi respuesta a la pregunta que se formula en el título de esta sesión plenaria no puede ser más clara: no, en ningú caso. Los modelos de las políticas de juventud no estan agotados. Y la argumentación que acompaña a la respuesta no puede ser más simple: los programas y modelos en ningún caso pueden estar agotados porque pràcticamente en ningún caso se han aplicado a fondo, ni siquiera con un grado medio de concreción. No puede estar agotado aquello que no se ha experimentado, aquello que no ha visto la luz, aquello que no cuenta con experiencia práctica suficiente. Esta constatación nos sugiere sensaciones de signo contrario. Por un lado podemos ser optimistas, pues tenemos por delante un amplio camino por recorrer y la posibilidad cierta de desarrollar esos  modelos explorados solo parcialmente. Por otro lado certificamos, tras prácticamente 30 años de experiencia en la aplicación de políticas de juventud con cierta constancia, que no hemos sido capaces de profundizar de manera suficiente en ellas. Veamos el recorrido argumental que sigo para llegar a esas conclusiones. Tres claves El modelo general sobre el que se han basado las políticas de juventud en España nace con la transición política y atesora, por tanto, una experiencia práctica que ya...

Els professionals de les polítiques de joventut

Conferència pronunciada en la sessió inaugural del curs de formació bàsica en polítiques de joventut 2010-2011, de la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya, el 5 d’octubre de 2010. Presentació Presentar i descriure els professionals de les polítiques de joventut és avui una missió certament arriscada per diverses raons. Durant els darrers anys m’ha tocat fer-ho moltes vegades, i mai com ara se’m presentaven tants dubtes. He explicat les claus del nostre sector professional com a formador en cursos i tallers de tota mena i, per tant, adreçant-me a persones que aspiraven a ser professionals o a professionals en actiu que buscaven reciclatge; ho he fet, també, com a representant de l’AcPpJ i, per tant, assumint un paper certament reivindicatiu; ho he fet, també, en el marc de seminaris, congressos o trobades especialitzades i, per tant, amb una intenció eminentment reflexiva i buscant elements per al debat; ho he fet, també, damunt del paper, elaborant projectes, propostes de desenvolupament del sector i redactant articles i un parell de llibres sobre la qüestió. Semblaria, per tant, que davant de tanta experiència acumulada, la feina que avui tinc encomanada hauria de ser senzilla. Però no ho és perquè ens trobem en un moment de canvi real, en un període de transformació que podria arribar a alterar de manera efectiva la situació tant dels professionals de les polítiques de joventut com de les mateixes polítiques de joventut. És, per tant, complicat aventurar l’evolució immediata del sector, és agosarat fer prediccions a mig termini i és, definitivament, molt arriscat intentar dibuixar-ne el futur. Avui us puc fer un discurs similar al...
Ponent a Interacció

Ponent a Interacció

El 3 de desembre vaig participar com a ponent en un dels debats d’Interacció 2015, que va tenir lloc a la Sala Teatre del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). La meva participació va constituir el contrapunt a la presentació d’un dels eixos previstos: Pros i contres de la gestió comunitària de la cultura. Oriol Barba i Anna Subirats van fer de “detonadors”, proposant els “pros”, i a mi em va tocar fer d'”antagonista”, desplegant els “contres” d’aquesta fórmula de gestió que avui centra bona part de debats. Per obrir boca i anar generant debat, a mitjan octubre la plataforma virtual d’Interacció va publicar un article meu en el qual avançava algun dels arguments que posteriorment va exposar en el debat. El podeu trobar aquí. El programa complet d’Interacció 2015, en canvi, el podeu consultar...

Pin It on Pinterest